Les necessitats de les persones grans a Catalunya en relació a les cures i l'acompanyament són molt diferents de les de fa uns anys. Però l'oferta de serveis és la mateixa que fa una dècada i no s’han adaptat al context actual.

Professionals sanitaris, sociòlegs i experts de benestar social coincideixen que vivim en un model sociosanitari sostenible que permet anar trampejant el dia a dia però que aviat serà obsolet. Perquè sigui ambiciós cal més coordinació entre les institucions, més inversió pública i que les famílies reconeguin els drets i l’autonomia dels avis.

La soledat no volguda

Els canvis d'estereotips en els rols familiars condueixen moltes vegades a la soledat no volguda. Aquesta és una de les principals causes de malalties, ansietat i depressió en les persones grans. Per això s'associa tècnicament a una forma de maltractament. Cada any, la Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC) registra un miler de denúncies de persones que pateixen algun tipus de maltracte, i calculen que el 90% de les víctimes no denuncien les agressions.

Cada any hi ha un miler de denúncies de maltracte a persones grans. Només representen el 10% dels casos reals

L’organització Amics de la Gent Gran va fundar l’any  2017 l’Observatori de la Soledat per combatre-ho. Els consta que 175.000 persones grans que viuen a Catalunya pateixen diferents graus de soledat no desitjada. Això pot potenciar un procés d’exclusió social i afectar altres àmbits vitals, com l’econòmic o la participació cívica.

Des de l’Observatori avisen que hi poden haver casos en els centres residencials i que és possible reduir el sentiment de soledat si invertim en millorar les condicions de vida de la gent gran. Altres factors que incideixen en l'exclusió a tenir en compte són el turisme, ja que incideix en l'exclusió dels que viuen en barris o municipis turístics, la pèrdua de xarxa veïnal o el comerç de proximitat.

La gent gran ha d'opinar sobre tot 

Des de la Federació d'Entitats d'Assistència a la Tercera Edat treballen per garantir que totes les persones grans que han de dependre d'altres tinguin les eines per gaudir d'una vellesa digna. Això passa perquè els avis tinguin un paper protagonista en la societat col·lectiva i en la participació associativa catalana. 

Per aconseguir aquest paper actiu, la FEATE posa més pes en l’aportació de la gent gran a la societat que no pas en la reivindicació. “Si no volem ser un col·lectiu tancat en nosaltres mateixos, també hem de saber transmetre l’opinió de la gent gran sobre altres temes d’interès general, com el medi ambient, la globalització, la immigració, la lluita entre diferents models socials, religiosos i culturals, la violència, i així fem valer la nostra condició de col·lectiu totalment integrat a la societat”, apunten.

Més regulació en l'atenció a domicili

La Taula del Tercer Sector  també treballa activament en el sector de la gent gran. En un estudi de propostes que han elaborat (L’Atenció Centrada en la Persona en el suport al procés d’envelliment) apunten que una millora de l’atenció a domicili augmentaria la qualitat de vida de moltes persones grans, reduiria les taxes d’hospitalització i també retardaria l’ingrés en residències. Però aquesta opció també topa amb problemes: “Que no hi hagi ajuts públics per a la contractació de treballadors domèstics ha donat lloc a un increment de l’economia submergida en aquest àmbit”, denuncien.

Moltes famílies opten per pagar en negre una persona perquè cuidi l’avi o l’àvia

Per això veuen necessari que s’implementi a tot el país la figura del gestor de casos, és a dir, un professional de referència que vetlli per la coordinació i integració dels recursos a l’abast de la persona. “Aquest canvi no serà real si no va acompanyat d’una aposta política i del suport comunitari, així com de la formació dels equips professionals i la ciutadania en general”, conclou l’estudi.

En aquest context de manca de suport públic, la realitat és que moltes famílies opten per pagar una persona perquè cuidi l’avi o l’àvia. Ho fan en negre, sense donar d’alta la persona assistent a la Seguretat Social. Tot plegat agreuja més el problema: s'atempta contra els drets de les persones treballadores en aquest àmbit i precaritza l’atenció que reben les persones grans.

Sanitat mèdica i social, de la mà

La patronal més gran del sector, l’ACRA, projecta doblar el número de persones de 85 anys o més en els propers deu anys. Aquesta dada fa necessari actualitzar la sanitat catalana amb més recursos per part de les administracions. “Més recursos econòmics, més recursos materials i més recursos humans”, concreten fonts consultades. Però sobretot, destaquen que la crisi al sector derivada pel coronavirus parla per si sola, i posen l’accent en “potenciar la coordinació sociosanitària per tal que els usuaris dels recursos assistencials (residències, centres de dia, ajuda a domicili o teleassistència) puguin tenir accés al sistema de salut públic de Catalunya.