El 51,5% dels casos de coronavirus registrats a Espanya són a la Comunitat de Madrid. A l’hora de publicar això en sumen 1.955 de 3.793. Si comptem morts, la proporció és pitjor, del 61,5%: 56 de 91. Dit d’una altra manera, Madrid és una Igualada cent vegades més gran en tots els sentits, inclòs el de capitalitat radial, on la incidència del coronavirus (els experts ho diuen i és el que sabem pel curs de la pandèmia a la Xina) augmentarà exponencialment aquestes dues o tres setmanes. Són matemàtiques senzilles. La diferència entre Igualada i Madrid és que a la conca de l’Òdena s’ha confinat la gent si us plau per força, voltant els municipis de controls policials, i a Madrid, la presidenta, Isabel Ayuso, diu al matinal més vist d’Espanya que “no sap com es pot tancar Madrid” i que, en qualsevol cas, això és responsabilitat del govern espanyol de Pedro Sánchez. L’acusa de voler “tancar” Madrid per evitar l'expansió de la pandèmia i d’haver-ne fet la zona zero del coronavirus per no suspendre la manifestació del 8-M. Pilotes fora.
És cert que les marxes del 8-M, el míting de Vox a Vistalegre, etcètera, es van celebrar en contra dels criteris de l'Agència Europea de Salut, el Centre per al Control i Prevenció de Malalties. També és veritat que això que la presidenta de Madrid no sap com es fa i el president del govern espanyol no gosa és el que han fet Itàlia —un estat que és la desorganització organitzada—, Dinamarca, Taiwan, Corea del Sud, Noruega, Singapur, Portugal (Portugal!), Bèlgica i, sí, la Generalitat de Catalunya als municipis de la riera d’Òdena, a empentes i rodolons, amb els recursos que té a l’abast i l’Hospital d’Igualada que és, justament, el nucli del brot a la zona. D'Igualada, com de Wuhan, no en surt ni n'entra ningú.
Què se’n sap de Madrid, però? Doncs que les mesures parcials de la Comunitat i l’Ajuntament i les indecisions del govern espanyol han estimulat l'afany viatger de madrilenys de tota mena, infectats i sans, cap a les comunitats autònomes de València, Múrcia, Galícia i el País Basc, on tenen segones residències i acostumen a fer vacances i caps de setmana. És fàcil suposar que també han marxat a d'altres autonomies, però les que s’han queixat són aquestes quatre. De Madrid, el clúster més gran de la pandèmia de Covid-19 a Espanya, n'entra i en surt qui vol. Clar que sí.
Pedro Sánchez, Isabel Ayuso i José Luis Martínez-Almeida, l’alcalde, han anat prenent mesures parcials, relacionades amb la suspensió d’alguns treballs, activitats i esdeveniments, recomanacions al seny i a la “bona voluntat” de la gent i etcètera. Per exemple, el govern espanyol ha prohibit l'atracada dels creuers de qualsevol origen i de vaixells de passatgers procedents d’Itàlia. L’ordre no afecta Madrid —de moment no té port— però té gràcia que els italians, infectats o sans, no puguin venir i els madrilenys, infectats o sans, puguin marxar a teletreballar a la platja valenciana, a la ría gallega o a la costa basca. A la ciutat de Madrid, zona zero de la pandèmia a Espanya, fins avui no s'han suspès les llicències de les terrasses de bars i restaurants a fi i efecte de fer-los tancar. A hores d’ara, potser el que cal és tancar les terrasses a Cullera, Donostia o Betanzos, on s’ha desplaçat bona part dels parroquians madrilenys.
Avui al matí, el conseller de Salut de Madrid, Enique Ruiz Escudero, assegurava a esRadio, la de Federico Jiménez Losantos, que el coronavirus ha mort 40 persones a la comunitat. A la mateixa hora, el seu departament informava de 53 morts. Madrid va a remolc fins i tot de les seves pròpies dades i el govern espanyol no es decideix. Al País Basc han declarat l’emergència sanitària, cosa que els permetrà actuar amb totes les seguretats de la llei —també de cara a les assegurances— i a Catalunya confinen 70.000 persones. Madrid va tard i ja té dues ministres, la presidenta del Congrés i la consellera de Medi Ambient infectades pel coronavirus. Esperem que no es moguin de casa.
Segueix l'última hora sobre el coronavirus covid-19 a Catalunya i Espanya aquí.