Passades les festes de Nadal, la majoria de països europeus han endurit les restriccions per intentar frenar la pandèmia del coronavirus que s'està estenent com la pólvora per tot el continent. Ara bé, sempre hi ha excepcions. Islàndia ha registrat 5.956 infeccions per coronavirus i un total de 29 morts. Entre el dia 1 i el 14 de gener, hi ha hagut un total de 194 infeccions. Això ha comportat que el principal epidemiòleg del país, Þórólfur Guðnason, l'equivalent islandès a Fernando Simón, hagi fet diverses recomanacions al ministre de Salut Svandís Svavarsdóttir sobre la relaxació d'algunes de les mesures anti-Covid, segons informa el portal islandès Vísir.

Entre els canvis destaca que ara es podran reunir 20 persones, quan fins ara eren 10 i que les botigues podran permetre un client per cada 4 metres quadrats. Els gimnasos ja podran obrir de nou, tot i que només per a sessions de grup amb un màxim de 20 persones. També estarà permès l'entrenament esportiu, amb contacte o sense, per a un màxim de 50 persones i els espectacles culturals podran incloure-hi 100 adults i 100 nens i nenes.

Ara bé, aquestes mesures, segons va explicar en una roda de premsa Þórólfur dependran també de les mesures frontereres, segons informa el servei de notícies islandès RÚV. Segons les últimes dades, unes 68 persones havien donat positiu durant el cribratge fronterer des de principis d'any. Així, els visitants que tinguin intenció de fer ruta per Islàndia, hauran de fer una quarantena de 14 dies. Aquestes noves mesures estaran en vigor fins al pròxim 17 de febrer, si no hi ha imprevistos. 

Edifici Harpa, a Reykjavík, Islàndia / Unsplash

Quina ha estat l'estratègia d'Islàndia per fer front al coronavirus?

La resposta de les autoritats islandeses i l'objectiu de les mesures emprades contra el coronavirus han estat clares des d'un principi. Tal com exposen des de la web que el país té dedicada a la Covid, l'objectiu ha estat sempre assegurar que la infraestructura necessària del país, especialment el sistema sanitari, sigui capaç de gestionar la càrrega de feina que ha suposat el virus. 

Entre les principals mesures, Islàndia s'ha esforçat en la detecció precoç de zones de risc i també que totes les persones que en vinguessin estiguessin en quarantena o es fessin proves per saber si estaven contagiats o no.

Una altra de les estratègies ha estat fer testos massius a la població (unes 364.134 persones residents) i també rastrejar tots els positius i contactes per fer-ne un seguiment. A més, pel que fa a l'educació, a partir de secundària es fa de manera telemàtica, segons expliquen a la pàgina web. 

El primer cas de coronavirus a Islàndia es va decretar el dia 28 de febrer. Aleshores el "nivell d'alerta d'incertesa" passa a ser "nivell d'alerta de perill".

Una dosi de la vacuna de Pfizer / Efe

Un possible estudi de Pfizer a tota la població

Pfizer està acabant de decidir si ofereix vacunes per a tota la població islandesa per tal de dur a terme un estudi sobre la immunitat de ramat, segons va explicar el mateix Guðnason en una entrevista a la ràdio nacional i que recull també el digital Iceland Review. En una sèrie de reunions informals amb representants de Pfizer, han proposat el país com un lloc ideal perquè el fabricant faci un estudi sobre la immunitat de ramat. La nació també es beneficiaria assegurant-se l'accés suficient a la vacuna per a tota la població, accelerant així el retorn a la 'normalitat'.

Per a Pfizer, Islàndia té diversos avantatges per ser un lloc de recerca per a la immunitat de ramat mitjançant la vacunació. La seva petita població i una bona infraestructura permetrien administrar la vacuna de manera ràpida. A més, un punt que juga a favor seu, ha estat la rigorositat en la seqüencialització de les dades al llarg de la pandèmia. 

Segons explica el mateix portal, Pfizer també hauria arribat ja amb un acord amb les autoritats israelianes per vacunar a tots els majors de 16 anys a finals de maig a canvi de dades estadístiques. 

 

Imatge principal: vista aèria de la capital islandesa, Reykjavík / Unsplash