Durant els mesos de confinament, Suècia va ser l'enveja d'Europa. El país va decidir no confinar la seva població pel coronavirus i seguir una estratègia diferent: confiar en la responsabilitat individual i la immunitat de grup, és a dir, deixar que el virus es propagui fins que la majoria de la població pogués ser immune. Al mes de maig, però, un estudi revelava que només un 7,3% dels habitants d'Estocolm, la capital del país, haurien desenvolupat anticossos fins a finals d'abril. Suècia registra a dia d'avui 90.923 casos de coronavirus i 5.880 morts.
I és que la setmana passada, segons recull la CNN, un expert en la propagació del coronavirus va dir que a Suècia la pandèmia havia acabat: el virus estava "perdent importància" i va constatar que els suecs podrien estar desenvolupant certa immunitat davant el virus. Uns comentaris que van caure força bé en alguns països que voldrien aplicar unes mesures menys restrictives per suavitzar l'impacte econòmic del confinament. L'expert en la propagació del virus és Kim Sneppen, de l'Institut Niels Bohr de Copenhaguen, i va aventurar-se a fer aquestes afirmacions perquè la taxa d'infecció i mort a Suècia havien estat baixes durant setmanes, tot i la segona onada de coronavirus a Europa. Un canvi significatiu perquè la primavera passada, el país va registrar una de les xifres de morts més altes per capita. Ara bé, la ciència no s'atreveix encara a afirmar si el que està passant té a veure o no amb la immunitat.
Södermalm, Estocolm, Suècia / Unsplash
El primer ministre britànic, Boris Johnson, ja s'ha afanyat a anunciar una sèrie de canvis que els experts assenyalen que podrien ser perillosos. El Regne Unit ha experimentat unes xifres rècord d'infeccions diàries però Johnson només ha endurit les restriccions lleugerament posant èmfasi en la responsabilitat personal per tal de mantenir a ratlla el virus.
Suècia no va patir cap confinament, només una sèrie d'indicacions pel que fa al distanciament social i la higiene personal. Bars i restaurants oberts i escoles per als menors de 16 anys. Ara, però, mesos després, el govern suec podria haver admès que l'alta mortalitat va ser una conseqüència d'aquestes polítiques, segons recull la cadena nord-americana.
Primer ministre britànic, Boris Johnson / Efe
Suècia té una taxa de contagi de prop de 38 casos per cada 100.000 persones, segons dades de la UE i que recull també la CNN. El Regne Unit d'uns 87 i Espanya d'uns 320, tot i que les xifres són força variables. Ara bé, Suècia va patir un repunt que segons l'epidemiòleg Anders Tegnell, de l'Agència de Salud Pública de Suècia, podria comportar unes restriccions més severes a nivell local i recomanen l'ús de mascaretes en llocs públics i botigues, per primera vegada. En un correu enviat a la mateixa cadena nord-americana, des de l'Agència de Salut Pública negaven, però, estar retrocedint o haver canviat les mesures.
Immunitat de grup i vacunes
Ara bé, què s'entén per immunitat col·lectiva? La idea és que un percentatge important de la població sigui immune al virus però per a què això passi, el tant per cent hauria de ser d'un 60% o 70%, fet que, normalment, s'aconsegueix amb una vacuna. De fet, per a què una vacuna generi immunitat de grup, ha de comptar amb un percentatge de la població que se l'hagi administrat.
Suècia va apostar per no confinar la seva població i deixar que el virus es propagui fins que la majoria de la població estigui immunitzada. Un fet que podria donar ales al moviment antivacunes. Tot i això, el doctor i professor d’Estudis de Ciències de la Salut de la UOC Xavier Bosch explicava fa uns mesos en conversa amb ElNacional.cat que “la immunitat de grup protegeix els no vacunats que conviuen en poblacions ben vacunades, aproximadament el 70% de la població”. Així, destacava que aquesta protecció es manté “mentre la persona no vacunada es queda al grup. Si viatja o es reben viatgers i no s’està vacunat el risc de contaminar-se i acabar malalt és molt gran”.
D’aquesta manera posa de manifest que “els virus més comuns com el de la grip o el xarampió continuen circulant i acaben trobant les persones mal vacunades i provocant brots com els que estem veient de xarampió a Europa, en poblacions que tenien controlada la malaltia des de feia anys".
Fotografia d'una possible vacuna per al coronavirus / Efe
Immunitat de grup: funciona?
Els experts que ha consultat la CNN conclouen que fins que no hi hagi una evidència concreta és impossible atribuir a la immunitat de grup al descens de contagis perquè podrien ser deguts a altres factors. Més del 50% dels suecs viuen sols, per exemple, i això podria ser significatiu perquè alguns estudis han demostrat que a les llars hi ha una alta propagació.
Les ciutats sueques, per altra banda, són menys denses que altres ciutats al Regne Unit, tot i que encara no s'ha pogut demostrar de manera fefaent quin és el paper que hi juga la densitat en la propagació del coronavirus.
I la vacuna, quan té èxit?
La majoria dels experts coincideixen en el fet que una vacuna infectiva és pitjor que cap. Precisament per aquest fet, els científics remarquen la importància de superar totes les fases amb èxit. La fase tres d'una vacuna serveix per determinar-ne l'eficàcia i seguretat. En un article de la BBC, els experts detallen que és "crucial que (la vacuna) superi la fase 3 abans de ser distribuïda".