Hi ha qui, per més que ho desitgi, aquests dies no pot quedar-se a casa. És el cas del doctor Jordi Surralles, el director de l'Institut de Recerca de l'Hospital de Sant Pau, un dels centres que capitaneja aquests dies la ingent tasca d'investigació per frenar el coronavirus. "És el que ens toca", afirma. I afegeix que "això és més greu que una grip". En col·laboració amb la primera trinxera, la que atén l'allau de malalts de Covid-19, un batalló de centenars de sanitaris treballa a la segona línia del front analitzant i cercant un remei per guanyar al virus. Creuen dades, combinen fàrmacs, assagen amb la sang de pacients curats. Tot, en les condicions d'excepcionalitat que obliga l'actual situació d'emergència. 

Juntament amb el Clínic o la Vall d'Hebron, l'Hospital de Sant Pau és un dels campus de referència en recerca biomèdica a Catalunya, a Espanya i arreu del món. Actualment, en la lluita contra el coronavirus, el centre té activats prop d'un miler d'investigadors. 

Fa dues setmanes van haver de tancar bona part de les instal·lacions, seguint l'ordre del govern de mantenir oberts només aquells espais imprescindibles. "No va ser senzill, perquè tenim moltes investigacions en marxa amb éssers vius", apunta Surralles. Tots els nous assajos clínics s'han aturat i mantenen només els que ja estaven en curs, com els relacionats amb l'alzhèimer i problemes endocrins. La prioritat és la recerca en el camp del Covid-19. 

Auxiliant la primera línia de front

Durant la primera setmana de confinament i part de la segona han concentrat esforços a cobrir les espatlles dels companys que són a primera línia, tractant els malalts de coronavirus. Ho han fet en tres fronts: amb personal, amb espais i amb material. Molts metges i infermers han passat de la recerca a l'activitat assistencial; s'han cedit sales i plantes per acollir malalts de càncer i leucèmies que necessiten tractament perquè no hagin d'estar barrejats amb coronavirus i han facilitat material útil com més de 50.000 guants, bates, gels hidroalcohòlics o ventiladors. 

Tenen un quart front previst en espera de si cal activar-lo, que és la cessió de les cabines que fan servir per manipular virus per convertir-les en centre de diagnòstic, per poder fer els famosos tests de Covid-19. 

La sang de pacients curats, una possible sortida

En paral·lel, uns des de casa i els altres des del propi Institut de Recerca, els investigadors han engegat ja diverses línies d'estudi. Un dels més destacats se centra en aprofitar la immunitat dels treballadors sanitaris que s'han infectat de coronavirus i que ja s'han recuperat. "Ja tenen anticossos al seu plasma i això pot servir per als malalts". La idea amb la qual treballen és extreure la sang dels curats per centrifugar-la, separar-ne els anticossos i poder fer una transfusió als nous contagiats. 

En paral·lel, s'estan practicant assajos amb diverses combinacions de fàrmacs per al tractament de la infecció. Així, per exemple, s'està analitzant un compost que s'utilitza normalment per la malària, la hidroxicloroquina, i que s'ha vist que podria tenir efectes positius amb el Covid-19. Les proves es fan amb "fàrmacs que ja són al mercat", com és el cas dels antiinflamatoris, ja que la inflamació de l'aparell respiratori està relacionat amb la crisi respiratòria dels pacients més greus. 

Una altra de les línies d'investigació pretén determinar per què hi ha pacients asimptomàtics i d'altres que acaben a la UCI. Per això cal realitzar anàlisis de sang i genètics per identificar les variacions entre humans que permetin avançar el pronòstic de cada pacient. "Es tracta d'estratificar el risc de malaltia greu", explica Surralles. I posa un exemple: "el colesterol és marcador de risc cardiovascular". 

Així mateix, el servei d'epidemiologia elabora, a partir de les dades clíniques dels pacients que arriben, estadístiques per entendre com evoluciona la malaltia. En aquest sentit Surralles subratlla que en el cas dels pacients d'edat més avançada sovint arriben "multimedicats", és a dir que ja prenen un còctel de medicaments per altres afeccions, com la diabetis o la tensió arterial. A partir d'aquí s'està destriant quins d'aquests fàrmacs són beneficiosos pel tractament del coronavirus i quins, en canvi, compliquen el quadre clínic.

​Malgrat la pandèmia, la vida segueix. "Els parts no s'aturen", assenyala el doctor. Davant d'aquesta constatació han dedicat un capítol específic per a les embarassades afectades de Covid-19. ​

​Pel que fa als terminis, el cap de recerca de Sant Pau assegura que "alguns assajos seran més ràpids i estaran a punt en poques setmanes", mentre que d'altres trigaran mesos i serviran ja per l'any que ve. "Si tenim una vacuna ho podrem prevenir, però mentrestant trobar un fàrmac antiviral que permeti guarir el coronavirus també ajuda".