Fa unes setmanes l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ja deia que no s'esperava que hi hagués prou vacunes per al coronavirus per tornar a la normalitat fins l'any 2022, com a mínim. La quantitat de dosis serà massa petita per canviar algunes mesures de protecció que estem vivint aquests mesos: mans-distància-mascareta, fins que, com a mínim, la producció augmenti i arribi a la xifra de 2.000 milions per a finals del 2021.
La desitjada 'normalitat' sembla que encara no té data de tornada i mentre tant, tots ens anem fent la idea que el 2021 tampoc serà un any normal. Ens acostumarem encara més al teletreball, sortirem més a comprar i potser gastarem més i farem que la mascareta sigui un complement més del nostre dia a dia. Alguns psicòlegs ja adverteixen que "els polítics que fingeixen que 'la normalitat' està a prop s'estan enganyant a ells mateixos i als seus seguidors", explicava Thomas Davenport, el professor de tecnologia de la informació del Babson College a Wellesley, Massachusetts, en declaracions a la CNN. D'aquesta manera, constata que les persones que no s'adapten al canvi creuen que tornarà allò "normal" i per tant només retarden la modificació de les seves rutines.
Adaptació als canvis
"Quan passen coses bones i dolentes, al principi sents emocions intenses", comentava Sonja Lyubomirsky, professora de psicologia de la Universitat de Clifornia a Riverside també a la cadena nord-americana. "Després t'adaptes i tornes a l'inici. Això és molt més poderós en coses positives. La gent no s'adapta tan bé als canvis negatius de les seves vides".
El benefici de l'adaptació hedònica –capacitat de la ment per acceptar ràpidament alguna cosa de l'entorn que setmanes abans no existia, originàriament estava destinat a protegir els humans dels depredadors– és que funciona en totes direccions. Els canvis que alteren la vida diària un mes poden desaparèixer ràpidament al dia següent quan ja no són rellevants. Els comportaments que es mantenen són els que estan connectats a les nostres rutines diàries que "s'activen automàticament", exposava. Un clar exemple, en aquest sentit, seria l'ús de les mascaretes o el fet de rentar-se les mans amb més freqüència.
Vacuna per tornar a la 'normalitat'?
Ara per ara, es calcula que podria haver-hi fins a 170 projectes de vacuna per al coronavirus. Els experts, però, coincideixen que les vacunes necessiten, normalment, uns dos anys i temps per produir-les amb certes garanties. Ara bé, alguns creuen que ja es podrà parlar d'una vacuna 'segura' en un termini de 12 o 18 mesos. Les vacunes, parlant en llenguatge planer, ensenyen al nostre cos com combatre el virus i l'ajuden desenvolupar anticossos. Per tant, han de garantir seguretat i passar una sèrie de filtres perquè, per aconseguir que el nostre cos sàpiga com combatre'l, se li administra una petita quantitat i es fa en persones sanes. D'aquesta manera, és important que passin una sèrie de fases. La més bàsica és la preclínica, on els investigadors fan proves en animals per veure si aquests aconsegueixen desenvolupar una resposta immunitària. En una primera fase, s'administra a un petit grup de persones, per tal de determinar si és segura i tenir més coneixements d'aquesta.
En una segona fase, la vacuna s'administra a centenars de persones. En aquesta fase, els investigadors paren especial atenció en la seguretat i la quantitat administrada per desxifrar quina pot ser la dosi correcta. Finalment, en una tercera fase, la vacuna s'administra a milers de persones. Aquí ja es comencen a mirar, a part de la seguretat d'aquesta, els efectes secundaris estranys i eficàcia. Alguns dels participants en aquesta fase reben un placebo, és a dir, no se'ls subministra la vacuna.
Comença la campanya de vacunació de la grip en algunes regions d'Espanya / Efe
Després de superar totes aquestes fases, arriba la quatre. Els assajos de fase quatre, posteriors a l'obtenció de la llicència, verifiquen si la vacuna causa problemes o patologies estranyes. És possible que algun cas concret de raresa no s'arribi a detectar fins al pacient 1.000.000. És precisament per això que és tan important, detallen els experts, respectar totes les fases.
Algunes de les vacunes que estan en fases més avançades com la Pfizer i Moderna s'hauran d'administrar en dues dosis i un mes de diferència. Després d'això, es necessiten gairebé dues setmanes perquè es desenvolupi la immunitat. Això fa que siguin sis setmanes des de la primera dosi. Però és clar, perquè hi hagi immunitat de grup cal que es vacuni un gruix important de la població.
Si la majoria de la població no es vacuna, el virus continuarà propagant-se. Les estimacions suggereixen que hauria de ser entre el 60% i el 70% de la població immune perquè pugui proporcionar immunitat col·lectiva per interrompre la propagació del virus.
Deixar circular el virus, vacunar-se o les dues coses?
Suècia va apostar per no confinar la seva població i deixar que el virus es propagui fins que la majoria de la població estigui immunitzada. Un fet que podria donar ales al moviment antivacunes. Tot i això, el doctor i professor d’Estudis de Ciències de la Salut de la UOC Xavier Bosch explicava fa uns mesos en conversa amb ElNacional.cat que “la immunitat de grup protegeix els no vacunats que conviuen en poblacions ben vacunades, aproximadament el 70% de la població”. Així, destacava que aquesta protecció es manté “mentre la persona no vacunada es queda al grup. Si viatja o es reben viatgers i no s’està vacunat el risc de contaminar-se i acabar malalt és molt gran”.
D’aquesta manera posa de manifest que “els virus més comuns com el de la grip o el xarampió continuen circulant i acaben trobant les persones mal vacunades i provocant brots com els que estem veient de xarampió a Europa, en poblacions que tenien controlada la malaltia des de feia anys".