Un advocat lleidatà ha sol·licitat al jutjat d'instrucció 4 de Lleida la suspensió cautelar "de forma immediata" de la interlocutòria judicial que ratifica el confinament del Segrià, dictada el passat 4 de juliol per aquest mateix tribunal. El jutge va avalar llavors el decret del Govern que restringeix la sortida i entrada en aquesta comarca, on viuen 220.000 persones. El recurrent és l'advocat Jorge Culleré Lavilla, nebot de Landelino Lavilla, ministre de Justícia (1977-1979) i president del Congrés (1979-1982), entre altres càrrecs. La procuradora que ha entrat el recurs, datat el 6 de juliol, és la seva germana Eulalia.
Reivindiquen els seus drets
El recurrent qualifica la decisió judicial de "nul·la de ple dret". Al·lega que "la taxa d'incidència acumulada [de contagis] de 149,1 per 100.000 habitants [entre el 18 de juny i el 2 de juliol] no permet la limitació de drets i activitats", doncs el pla d'actuació del Procicat en aquests casos només ho admet en la fase Emergència 1, que "s'activa quan els contagis són superiors a 700 persones per 100.000 habitants", segons el mateix Pla d'Actuació del Procicat esmentat en el recurs.
També al·leguen "manca de justificació per l'Administració" d'una mesura "tan dràstica"; "manca de proporcionalitat", doncs no consta a l'interlocutòria recorreguda "que s'hagin adoptat mesures racionals de caràcter proporcional i/o progressiu", i "manca de progressivitat", atès que "la mesura s'adopta de forma sorprenent i inesperada, encara que la nit anterior s'havia negat que s'adoptaria".
No poden jugar al tenis
ElNacional.cat ha parlat amb Jorge Culleré i denuncia el que considera una manca de drets: "Em limita la lliure circulació recollida a l'article 19 de la Constitució. La gent del Segrià va haver de tornar a correcuita de la platja, no poden anar a campionats de tenis i no em puc moure".
Culleré va ser quatre anys president del Club de Tennis Lleida, entitat que tenia programat un torneig aquest cap de setmana amb final a les pistes de la Vall d'Hebron de Barcelona. L'advocat afirma que ha rebut "centenars de suports però signar un recurs independent és més àgil per tramitar-ho urgent" que fer-ho des d'un col·lectiu, que té més problemes procedimentals.
Segons el recurs, el confinament del Segrià és també "un greuge comparatiu amb situacions similars". Cita el confinament de la comarca gallega d'A Mariña (5 dies i no 15) i Albacete (només s'han confinat els edificis on s'han localitzat els brots). "Si els brots [del Segrià] són 9 i estan perfectament identificats, per què no s'hi actua directament sense perjudicar tota una comarca?", diu el recurrent.
Què diu el PROCICAT?
El Pla territorial de protecció civil de Catalunya PROCICAT determina les actuacions en cas de pandèmia i en distingeix les fases de prealerta, alerta i emergències 1 i 2. La prealerta engloba els supòsits per establir mesures de caràcter preventiu per evitar o fer front a situacions d’emergència significatives a mitjà o curt termini. També pot incloure algunes actuacions de contenció orientades a minimitzar-ne els efectes.
En la d'alerta es posen xifres: El Pla s’activa quan el nombre de casos estimats a Catalunya és igual o superior a 350 per cada 100.000 habitants. Es decreta emergència 1 si pot haver-hi col·lapse del sistema sanitari i un nombre de casos estimats de 700 per cada 100.000 habitants. Per a declarar emergència 2 cal registrar 3.500 infectats per cada 100.000 habitants, amb una taxa de mortalitat estimada equivalent a un 0,5% de la població o un 1% dels afectats.
El document també estableix que, en prealerta, s'han de "concretar les estratègies de protecció civil i salut i iniciar les primeres actuacions de gestió de l’emergència", de manera que, més enllà de la lletra, les autoritats tenen marge per a interpretar tant les xifres com la determinació de la zona del territori on s'aplica la norma.
Al TSJC
El Govern va presentar al jutge el decret de confinament perquè correspon a la Justícia autoritzar o ratificar les mesures que les autoritats sanitàries considerin urgents per a la salut pública i impliquin privar o restringir la llibertat o un altre dret fonamental. El jutge va ratificar la decisió del Govern i les seves eventuals pròrrogues.
Ara, el recurs de l'advocat Culleré s'ha tramitat via jutjat contenciós administratiu de Lleida. Qui ho haurà de resoldre és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. De moment s'ha admès a tràmit i es traslladarà a les altres parts.