La pèrdua d’un ésser estimat és sempre un dels processos més difícils als que hem de fer front com a persones. Si, a més a més, li afegim que la causa és el coronavirus, que ens ha forçat a estar allunyats d’aquest ésser estimat els darrers dies i no ens permet acomiadar-nos d’ell com ens agradaria, el tema es complica i molt. A continuació, proposem algunes pautes que poden ajudar-vos a gestionar una mica millor aquestes pèrdues.

La necessitat més gran de les persones que vivim un dol és poder fer un comiat, un tancament de la relació que s’acaba de perdre. En el cas de la Covid-19 això no és possible, ja que la persona, per la malaltia, haurà estat aïllada. Quan una persona mor a l’hospital, és probable que la família no tingui opció de veure’l si no existeix la possibilitat de fer-ho a través d’un vidre o en molts casos, que la notícia ens arribi per una trucada i ja no ens donin l’opció d’apropar-nos al seu cos. D’igual manera, els processos funeraris també es veuen alterats, ja que no es podrà celebrar la vetlla, fins transcorregut un mes, ni podrem estar presents en la incineració o inhumació. 

Estratègies

Aquesta situació anòmala cal afrontar-la, per tant, amb una actitud diferent i unes estratègies que ens permetin fer el procés de tancament que nosaltres necessitem independentment dels tempos que determinin les institucions sanitàries per vetllar per la nostra salut. Per tant, cal considerar que els rituals funeraris socials no els anul·lem, només els ajornem i, en la mesura del possible, els substituirem i/o complementarem amb les propostes que us fem a continuació.

  • Fer un ritual propi. Poder tenir l’espai de comiat és important i necessari. Agafeu una foto de la persona que ha mort o algun objecte seu i disposeu-lo en forma d’altar. S’hi poden afegir espelmes, flors o allò que us faci sentir còmodes. Seieu al costat i disposeu-vos a dir adeu. Comuniqueu-vos amb el difunt parlant en veu alta o amb pensaments, exploreu el que sentiu i doneu-vos permís per expressar-ho, ja sigui plorant, mostrant ràbia, etc. 
  • Visualitzant. Si amb objectes us resulta complicat, podeu fer-ho en la vostra imaginació. Estireu-vos o seieu a un lloc còmode i visualitzeu la persona que ha marxat amb vosaltres. Intenteu sentir la seva veu, la seva olor... i a partir d’aquí, feu el vostre comiat.
  • Amb música. La música sempre és un bon aliat per expressar emocions. Trieu una música que us relaxi, que us permeti aflorar el que sentiu i deixeu-vos portar, ja sigui movent el cos, plorant, fent-vos una boleta al sofà, etc.
  • Escrivint cartes. Una altra manera pot ser per escrit. Agafeu paper i bolígraf, i comenceu a escriure. No feu cap tipus de filtre, deixeu que els pensaments vagin sorgint i aneu apuntant tot el que aparegui. A poc a poc, podreu començar a controlar més el que escriviu i podreu redirigir-ho cap a una intencionalitat específica. 

Per a qualsevol d’aquestes opcions, el psicòleg clínic, professor de la Universitat del País Basc i expert en dol, Patxi Izagirre, proposa fer un repàs per les cinc paraules bàsiques: perdona’m, et perdono, gràcies, t’estimo i adeu. Així, podrem quedar-nos, com a mínim, una mica més tranquils per haver pogut expressar i treure el que sentim a dins.

Cap de les propostes que us fem és màgica ni us impedirà sentir el dolor. Això sí, el podreu canalitzar una mica per tal que no us desbordi i us arrossegui amb ell. 

Si esteu en quarantena i per tant, també esteu aïllats a casa, busqueu espais per poder trucar o parlar amb algú i compartir el que sentiu. Serà important trobar l’equilibri entre els moments de sentir el dolor i els moments de distracció que puguin oferir-nos els altres.

Infants

Els infants també han de poder expressar el que senten. La pèrdua l’hauran viscut igual, per tant, acompanyeu-los en el que senten i ajudeu-los a integrar aquesta realitat des de les possibilitats de superació que vosaltres mateixos teniu. No vulgueu que ells vagin més ràpid. També necessiten el seu temps per fer el procés. Parleu amb claredat.

Si la vivència l’experimenteu des d’una certa distància i sou acompanyants d’algú altre que és qui ha patit la pèrdua, el més important serà tenir clar que cal respectar. Sostenir el patiment d’un altre és dur però cal donar l’oportunitat de sentir-lo per poder superar-lo. Estigueu al seu costat, respecteu els ritmes, escolteu i aporteu moments de distracció per tal que la persona trobi l’equilibri que abans mencionàvem entre el dolor i la distracció. Sovint no cal fer gaire cosa, només ser-hi.

Finalment, el més rellevant serà l’actitud amb la qual afrontem la situació. Us proposem fer-ho amb la major serenitat possible, des de l’autocomprensió i no la culpa, i amb la voluntat de superar-ho al vostre ritme per créixer i esdevenir persones més fortes.

Lisette Navarro
Dra. en pedagogia, coach i educadora social de la Facultat Pere Tarrés – URL