El cortisol és una hormona del nostre organisme que fabrica la capa exterior de la glàndula suprarenal. La seva funció és ajudar el cos a fer un millor ús de la glucosa, la proteïna i els greixos. La ciència ha demostrat que, en situacions d'estrès, el nostre cos segrega més quantitat d'aquesta hormona per preparar-se i obtenir un rendiment més gran de les funcions vitals.
El problema és quan tenim estrès de forma crònica i els nivells d'aquesta hormona romanen elevats durant molt temps, perquè les conseqüències per a la salut són molt negatives, augmentant el risc de tenir malalties cardiovasculars i d'un altre tipus, com el càncer.
En els últims anys s'ha investigat com es comporta el cortisol i quin tipus d'accions es poden dur a terme perquè els nivells en el nostre organisme baixin si romanen massa elevats. En un estudi dut a terme per l'Institut Beckman, i concretament per les expertes Michelle Rodrigues i Si On Yoon, s'ha avaluat com l'amistat i les relacions amb els altres i la forma en què es duen a terme, impacten en les nostres respostes a l'estrès.
La investigació s'ha centrat en les dones, que segons les expertes "han desenvolupat un mecanisme alternatiu en resposta a l'estrès i per bregar amb l'estrès, les dones entaulen amistat".
Com a resposta contra l'estrès, les dones desenvolupen relacions d'amistat
L'equip també va provar la hipòtesi de la selectivitat socioemocional, que postula una poda social a mesura que els humans avancen en edat i persegueixen cercles d'amics més íntims i de més qualitat.
L'estudi
La investigació es va dur a terme amb 32 dones, la meitat de 62 a 79 anys i l'altra meitat de 18 a 25 anys. Cada participant estava aparellada amb un amic o amb un desconegut. Les associacions es van sotmetre a una sèrie de desafiaments conversacionals, per quantificar l'eficiència d’aquestes. Les expertes van trobar que, si bé les parelles d'adults més joves es comunicaven de manera més eficient amb parelles familiars que les seves contraparts majors, es comunicaven de manera menys eficient amb parelles desconegudes; alternativament, els adults grans van demostrar destresa conversacional, articulant ràpidament els tangrams abstractes tant a amics com a estranys.
L'equip de Rodrigues també va mesurar el cortisol salival per quantificar i comparar els nivells d'estrès dels participants al llarg del procés de prova. "Quan experimentes una cosa estressant, si tens un sistema de resposta a l'estrès que funciona com deuria, el resultat és una quantitat elevada de cortisol, la nostra principal hormona de l'estrès, que després li diu al nostre cos que alliberi glucosa en el corrent sanguini," assegura.
"Això se'n reflecteix a la nostra saliva uns 15 a 20 minuts després que l'experimentem. Si veiem un augment al cortisol salival dels nivells inicials d'un individu, això indica que està més estressat que en el moment dels mesuraments anteriors". En ambdós grups d'edat, aquells que treballaven amb parelles familiars tenien nivells de cortisol consistentment més baixos que aquells que treballaven amb parelles desconegudes. "Podem veure que l'amistat té el mateix efecte al llarg de la vida. Les parelles familiars i l'amistat esmorteeixen l'estrès, i això es conserva amb l'edat", asseguren.