La pandèmia ha tornat a posar a la palestra les desigualtats que existeixen a Barcelona, ja que la Covid-19 s'ha acarnissat amb més força en els barris més empobrits. Així ho fa constar un estudi recentment publicat a la revista Journal of Public Health i liderat per investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i l'Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària (IDIAP Jordi Gol). Una mostra d'això és que el districte de Nou Barris, el que té la renda més baixa de la ciutat, va tenir una incidència de la malaltia 2,5 cops més alta que Sarrià-Sant Gervasi, el més ric de la ciutat.

Per realitzar l'estudi s'han analitzat gairebé 9.000 de coronavirus detectats entre el 26 de febrer i el 19 d'abril, un dels moments amb els major pic d'incidència de la malaltia a Barcelona, que s'han comparat amb les dades de renda mitjana per districtes. La conclusió de la investigació no deixa marge al dubte: els barris amb una renda més baixa és on es comptabilitzen un major nombre de positius per la Covid-19.

Una treballadora neteja una UCI amb malalts de Covid-19 a l'Hospital del Mar / ACN

Casos per barris

En concret, els districtes amb més afectació pel coronavirus és Nou Barris on es van registrar 70 casos per cada 10.000 habitants, seguit d’Horta Guinardó on aquesta xifra és de 64 casos per cada 10.000 habitants.

A l’altra costat de la balança se situen els barris amb la renda més alta com Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts amb una afectació de 28 i 32 casos per cada 10.000 habitants, respectivament. A més, es dona la circumstància que els habitants d'aquests barris són els que tenen més disponibilitat de segones residències.

En la part alta del rànquing també es troba el districte de Sant Andreu on es van registrar 51 casos per cada 10.000 habitants. Això, segons l’IMIM, s’explica per l'alt percentatge de residents de menys de 25 anys (1 de cada 4).

En el cas de Gràcia l’afectació va ser de 44 casos per cada 10.000 habitants, a Sants – Montjuïc, de 47 casos; a l’Eixample, de 42; a Sant Martí, de 39 casos. Finalment, Ciutat Vella és una altra de les excepcions de l’estudi. Malgrat que és un dels districtes amb la renda més baixa, la incidència va ser de 33 casos per cada 10.000 habitants, una baixa afectació que es deu a la forta presència de turisme, població jove i estrangers no residents.

Un cambrer serveix uns clients a la Rambla / ACN

Relació pobresa i coronavirus

La doctora Maria Grau, investigadora principal i membre del Grup de recerca en epidemiologia i genètica cardiovascular de l'IMIM i del CIBER en Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), ha explicat a El Nacional que això denota que aquesta malaltia l’estant patint amb més força les persones amb un nivell sòcio-econòmic més baix. “Clarament es veu el cercle entre pobresa i malaltia. Això s’ha de trencar d’una manera o altra”, ha especificat.

En aquest sentit, ha relatat que durant la pandèmia s’ha vist que les persones que treballaven en les professions més necessàries com els supermercats o les fàbriques són les que tenen rendes més baixes. A més, moltes d’aquestes feines impliquen que no es puguin fer des de casa, per la qual cosa les persones han de sortir i agafar el metro per anar als seus llocs de treball. Això dificulta que puguin seguir les recomanacions sanitàries com quedar-se a casa o mantenir el distanciament social en el transport públic per evitar el possible contagi. “És indispensable que puguin realitzar aquestes feines amb seguretat”, ha destacat.

Així mateix, ha apuntat, que les condicions tampoc són les més òptimes quan arriben als seus domicilis, ja que habiten en llars sobreocupades o compartides dels districtes més afectats. Malgrat que no sigui a Barcelona, però ha posat un exemple recent: “A Lleida un dels focus s’ha donat on la situació és més precària, els temporers”.

Per abordar aquesta situació, Grau ha considerat que ara que s’ha detectat quins són els col·lectius més vulnerables, creu que les administracions han de fer campanyes més eficients de comunicació dels riscs entre les poblacions amb un major índex d’incidència, així com “més esforços econòmics” per reduir desigualtats entre la població. “S’han de fer més petites les diferències en salut”, ha sentenciat.