On abans tot era bullici i remor, ara és solitud i silenci. Els comerciants i restauradors del centre de Barcelona defineixen el panorama que ha deixat la Covid-19 com "desolador". La mítica Rambla, fins fa poc la via més transitada d'Espanya i artèria de la ciutat, es veuen pocs transeünts que es poden comptar, pràcticament, amb els dits d'una mà.
Una estatua humana espera a la Rambla, ara buida de turistes / Foto: Sergi Alcàzar
La situació no és molt diferent en els barris contigus, el Gòtic i el Raval, on no hi ha ni rastre del turisme i les persones que hi passegen són locals que van d'un lloc a un altre, sense parar-se a contemplar les meravelles de la ciutat o encara menys a consumir en els negocis locals.
Una facturació escassa
"Molt malament. No es ven res. No hi ha turisme ni gent", explica a El Nacional Gregòria Martínez, que treballa en una parada de fruites del mercat de la Boqueria. Les conseqüències de la pandèmia de coronavirus han fet estralls en aquest mític mercat, que ara es veu pràcticament buit. "Un dia es ven poc, l'altre, igual i l'altre, igual", afegeix compungida.
No molt lluny, a la Rambla es troba Flora Maria que treballa en un quiosc on ven comestibles. "Això està molt mort. No sé cap a on anirà tot això. Les pèrdues són totals, per tots costats, es caduquen els productes", exposa, mentre va assenyalant el gènere que té la paradeta. En aquest sentit, explica que el dilluns van fer deu euros de caixa en tota la jornada i no amaga el seu temor de quedar-se sense feina.
Un dels problemes, apunta, és que com que els restaurants estan tancats no acudeixen persones al centre de Barcelona i els que ho fan passegen per la Rambla, però passen de llarg dels negocis. On es troba Flora, tan sols hi ha una cafeteria oberta que pertany a una cadena internacional que ara, acord a la normativa, només fa menjar per emportar. "És que si no ve gent de fora, turistes, aquí no tenim res. Aquesta zona es basa en el turisme, ho mou tot", indica.
Els negocis especialitzats en turistes que no ofereixen un servei als veïns de la ciutat romanen gairebé buits durant tot el dia / Foto: Sergi Alcàzar
La tònica al llarg de la Rambla és la mateixa: locals, tant restaurants com comerços, amb la persiana baixada. En José Moya, que treballa des de fa 32 anys en una de les floristeries d'aquesta via, assegura que han tancat set botigues, de les setze que hi havia. Les que resten obertes, assevera, estan en condicions molt precàries perquè la facturació s'ha reduït al voltant del 80%.
"Estem simplement oberts per intentar que ens costi menys a finals de mes, però s'ha de posar diners cada mes", relata Moya, que afegeix que l'objectiu és mantenir el negoci fins que la situació es normalitzi i retornin els turistes. "Al final això s'ha d'arreglar. Tard o d'hora, la Rambla tornarà a ser la Rambla, però estem intentant mantenir viva la flama", valora.
La Rambla, el termòmetre de Barcelona
Fermin Villar, president de l'associació d’Amics, Veïns i Comerciants de la Rambla i la Plaça Catalunya, exposa que, fins ara, aquesta via era un dels cinc carrers més transitats del món i la primera d'Espanya. En concret, segons dades del 2013, entre 100 i 120 milions de persones passen anualment per aquesta la Rambla, és a dir, unes 300.000 persones diàries. Per tant, també, és un dels principals eixos comercials i de restauració de Catalunya. Al detall, fins ara, albergava 800 negocis que donàven feina a unes 10.000 persones.
Per tot això, argumenta Villar, la Rambla és "el termòmetre" del que succeeix a Barcelona, ja que, pel seu volum de gent, es respiren totes les tensions de Barcelona. Ara, però, Villar reconeix que el futur és incert. "La Rambla està deserta", emfatitza alhora que hi afegeix: "La paràlisi és absoluta, la Boqueria està al 30% de la seva activitat i la part baixa està desangelada".
El mercat de la Boqueria es mostra desolador a última hora de la tarda / Foto: Sergi Alcàzar
Aquesta situació, òbviament, té les seves conseqüències. De moment, una vintena de locals han hagut de clausurar definitivament les seves portes perquè no han pogut fer front a l'aturada d'activitat dels tres mesos de confinament ni a la caiguda de les vendes per la falta d'afluència de persones en aquesta via.
El Gòtic, amb les persianes baixades
Però no només s'acumulen al llarg de la Rambla els restaurants i comerços amb les persianes baixades, sinó també en els carrers que moren en ella com els del barri Gòtic. Un bon exemple és la plaça Reial on, pràcticament, tots els locals estan tancats, bàsicament, perquè són restaurants, locals d'oci nocturn o sales d'espectacles.
Coloms i gavines es barallen per unes molles de pa en una Plaça Reial gairebé buida / Foto: Sergi Alcàzar
De fet, un dels pocs que estan oberts és la cafeteria Art i Sa, que fa menjar per emportar. La seva propietària, Marisol Jiménez, que també és presidenta de l'associació Amics i Comerciants de la Plaça Reial, ressalta que el problema és que s'han quedat sense clients. Bàsicament, relata, els negocis del Gòtic vivien del turisme, però també de persones que treballaven a l'administració pública fos per la Generalitat o l'Ajuntament. "Ara aquesta gent fa teletreball", indica. També hi acudien persones de l'àrea metropolitana que amb les restriccions de mobilitat tampoc poden venir a la ciutat.
Jiménez fa onze anys que té el negoci a la plaça Reial i assegura que el 2019 havia estat el seu millor any quant a facturació, una tònica que ha caigut en picat amb la crisi econòmica que s'ha desencadenat arran de la pandèmia de la covid-19. "Ara és un desastre", assenyala.
La Marisol Jiménez (41) posa per una fotografia a la seva cafeteria pròxima a la Plaça Reial de Barcelona / Foto: Sergi Alcàzar
A més, és crítica amb la gestió que han fet tant l'administració espanyola com la catalana d'aquesta crisi sanitària: "Ha estat nefasta". En aquest sentit, lamenta que el govern espanyol va tancar d'un dia per l'altre els bars sense previ avís. Una pràctica que també va realitzar la Generalitat que, sense consultar-ho amb el sector, el 15 de juliol va limitar els horaris de clausura de la restauració i a mitjans d'octubre va decretar el tancament del sector en menys de 24 hores, que només poden vendre menjar per emportar.
"No sabíem ni que havíem de fer amb els treballadors", remarca. A més, els restaurants han hagut de llançar molt de gènere perquè es caducava el menjar alhora que les despeses com el lloguer dels locals, l'aigua o la llum han hagut d'abonar-les igual.
Des del seu punt de vista, hi ha hagut falta de previsió i lamenta que no s'hagi informat de les mesures amb una antelació d'una setmana o quinze dies per deixar un marge els negocis de poder gestionar els tancaments d'una manera ordenada per tenir menys pèrdues.
D'altra banda, arran de la falta de turisme i de persones al centre de la ciutat, manifesta que estan facturant entre un 10% i 20% de la caixa que feien abans de la crisi sanitària. "Evidentment, no tenim ni per cobrir les despeses", ressalta alhora que es queixa que les ajudes del Govern pel sector "són ridícules".
Tot això ha comportat que, de moment, un dels restauradors de la plaça Reial hagi optat per tancar definitivament el seu negoci, mentre que dos més s'ho estan pensant. A més, diversos restaurants també han decidit que, fins que no passi la pandèmia o hi hagi una situació més estable, no tornaran a obrir.
A partir de dilluns es flexibilitzaran les mesures per la restauració, que podrà obrir amb un aforament del 30% tant a les terrasses com a l'interior fins a les cinc de la tarda. Això, però, no genera ni esperances ni confiança entre els propietaris dels negocis. "Estan desanimats, hi ha un sentiment d'incomprensió", deplora Jiménez, que recorda que el 80% dels negocis de la plaça Reial són Pimes en mans de famílies.
La població del Raval en pateix les conseqüències
Tant Villar com Jiménez expliquen que això també comporta altres problemes pels veïns: molts dels treballadors de la zona viuen en ella, sigui al barri Gòtic o al Raval.
Des de l'associació Veïns del Raval, el seu president, Antonio Martínez, subratlla que el barri s'ha empobrit. Això, argumenta, es deu el fet que molts homes treballaven en restaurants de la zona i les dones fent tasques de neteja a cases de la part alta de la ciutat. Ara, arran de la crisi sanitària i econòmica, s'han quedat sense feina. Una situació que es veu agreujada perquè molts d'ells treballaven en l'economia informal, per la qual cosa tampoc tenen dret a cap ajuda pública.
A conseqüència, apunta Martínez, moltes persones no poden pagar el lloguer. "Amb la pandèmia hi ha dos o tres desnonaments cada dia". A més, no existeixen perspectives de millora: "Tot és incertesa".
Les persianes pintades dels locals tancats decoren gairebé tots els carrers de les proximitats del centre de Barcelona / Foto: Sergi Alcàzar
Des del punt de vista de Martínez, el problema és que "Barcelona vivia la bombolla del turisme, que ara la pandèmia ha desinflat". Això, matisa, no només ha afectat els comerços o restauradors, sinó també altres negocis relacionats com els que aprovisionen de menjar, begudes o qualsevol producte als restaurants, hotels o botigues.
Nou model de negoci
Tant Moya com Jimenez creuen que el problema és que la població local fa vida als barris i, per tant, no acudeix a la Rambla, al Gòtic o el Raval a passar el dia. A més, els que viuen en el centre de la ciutat s'han quedat sense feina i tampoc tenen diners per consumir en els locals de la zona, narra Flora Maria. Tot plegat comporta que els negocis del nucli antic de Barcelona no aixequin el cap.
Un home sense llar es refugia en una zona coberta de la Rambla de Barcelona al costat d'una oficina de turisme, ara tancada / Foto: Sergi Alcàzar
Amb tot, malgrat les greus conseqüències que ha reportat la pandèmia, Villar creu que ha nascut una oportunitat per apostar per un nou model turístic i atreure el visitant local. "La Rambla estava a punt de morir d'èxit", assegura Villar, que recorda que el 2014 l'associació a la qual representa va ser la primera de la ciutat de demanar una moratòria perquè no s'establissin més negocis en aquesta via.
A parer seu, en una època on s'han incrementat les vendes on-line, els negocis han d'oferir experiències. Per això, creu que la Rambla ha de mostrar els seus atractius culturals als barcelonins. En aquesta línia enumera la infinitat de propostes que engloba que, entre altres, inclou bars, restaurants, museus, sales de ball i concerts, tablaos flamencs, el Liceu, figurants, caricaturistes o les golondrines.
De la mateixa manera pensa Jiménez que valora que s'haurien de fer campanyes a l'estil Coneix la teva ciutat, a través de les quals els barcelonins puguin descobrir els encants dels barris del nucli antic.
Dos homes fumen en uns bancs publics de la Rambla de Barcelona / Foto: Sergi Alcàzar
"Hem fabricat un producte al gust del turista, però no mostra al cent per cent com som", opina Villar, que considera que ha arribat el moment que la Rambla es replantegi a ella mateixa. "Els turistes tornaran en dos anys i hem de veure si volem una oferta artificial o es troben la mateixa Rambla que gaudeixen els barcelonins", conclou.