Una nova investigació del laboratori de Gary Whittaker, professor de virologia en el Departament de Microbiologia i Immunologia de la Universitat de Cornell (Estats Units), ha revelat informació clau sobre la variant germana més antiga d'òmicron, alfa, que va sorgir a finals del 2020. La mutació que va donar origen a alfa en primer terme és molt similar a la que va crear a òmicron, però amb resultats ben diferents pel que fa a la gravetat.

Els científics darrere d'aquesta investigació, que s'ha publicat a la revista Science, van observar una important mutació en una regió clau de la proteïna de l'espiga d'alfa, denominada lloc d'escissió de la furina. Es creu que aquest lloc és el punt d'on prové gran part de la virulència del virus.

Mateixa mutació

Tanmateix, "en realitat va resultar ser relativament intranscendent", apunta Whittaker. Encara que l'alfa tenia una mutació notable al lloc d'escissió de la furina, tenia poc efecte en la seva capacitat per infectar cèl·lules i causar malalties.

Així, alfa i òmicron comparteixen la mateixa mutació al lloc d'escissió de la furina, i en un fons genètic diferent això pot explicar per què l'última soca es propaga a gran velocitat, però causa una malaltia menys greu, segons els últims estudis. "Òmicron té moltes de les mateixes característiques que alfa. Així que el que hem après sobre l'alfa ens ajuda a entendre òmicron i les possibles variants futures", relata Whittaker.

La sacsejada de delta

Malgrat que alfa va passar desapercebuda a molts països, la seva arribada va ser important des del punt de vista científic. Va ser la primera mutació rellevant del virus que es va produir al lloc d'escissió de la furina. Tanmateix, aquest canvi en alfa no va suposar una gran diferència en l'impacte de la variant com a malaltia: va ser necessària l'arribada de delta, que presentava una mutació diferent en aquest mateix lloc, per convertir el virus en una arma més letal.

L'evidència científica ha demostrat que, encara que la variant òmicron és molt contagiosa, és molt menys nociva. "Òmicron va tornar a la casella de sortida. Va tornar al mateix canvi genètic al lloc d'escissió de la furina que tenia l'alfa. Essencialment, va fer un gran pas enrere en la seva trajectòria evolutiva com a agent patogen", explica Whittaker.

Menys mortal

Això ha estat més evident en la capacitat de la variant per causar la fusió de cèl·lula a cèl·lula, un signe revelador que s'utilitza per determinar la capacitat del virus per causar virulència en el seu hoste. "Alfa fa que les cèl·lules es fusionin. Delta fusionava fins i tot més les cèl·lules.... però després arriba òmicron, i les seves cèl·lules hoste no es fusionen en absolut. Ha retrocedit per complet", detalla el científic.

Si els punts d'escissió de furina d'alfa i òmicron eren essencialment els mateixos, per què alfa era una variant més mortal que òmicron? La resposta deu estar en una altra part de la composició genètica d'aquestes variants, que els científics esperen poder detallar en el futur.