Fa tot just dos anys es detectava el primer cas de covid a Catalunya. A finals del 2019, la Xina va detectar els primers casos de coronavirus, i en aquell moment es feia difícil pensar en una situació com la que finalment s'ha acabat produint. Dos anys després, amb més de 2.391.092 casos confirmats i sis onades, es pot començar a parlar de la fi de la pandèmia? I de la gripalització? Els experts coincideixen que tal vegada aquest sigui el destí final del SARS-CoV-2, però també constaten que podria ser massa aviat per parlar en aquests termes. 

"No podem dir que la pandèmia s’ha acabat. No es pot dir fins que no se sàpiga que és certa. El virus està i estarà amb nosaltres. I el que no sabem és com evolucionarà. No sabem com passarà. El nostre horitzó serà l'estiu. Estem en un període de màxima incertesa, el més immediat serà un estiu força tranquil respecte de la covid. No sabem que passarà la tardor o l’hivern de l'any que ve. El virus segueix evolucionant. No s'ha acabat", explica en conversa amb ElNacional.cat el físic i investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Àlex Arenas. I és que segons ell, podria passar de tot, fins i tot l'aparició d'una nova variant més transmissible i més contagiosa. "És un procés estocàstic. Pot passar tot. Pot ser transmissible i virulenta, però no hi ha un patró. Ara ningú pot dir que aquest virus només pot anar a més lleu. No es pot dir això. No podem dir tampoc que es quedarà tal qual. No hi ha cap conclusió científica robusta que pugui indicar que només pot anar a menys. Pot portar qualsevol fluctuació en qualsevol sentit. Tots els camins poden ser possibles amb la mateixa probabilitat. No sabem res", subratlla i ressalta.

"Estem en un període d'incertesa", afegeix el metge, investigador de la Universitat de Leicester i professor de la UOC Salvador Macip, també en conversa amb aquest diari. "Una cosa és el que ens agradaria i l'altra el que és. El virus pot seguir tres camins, pot anar apagant-se lentament i donar refredats, una gripalització que pot causar certa mortalitat o complicar-se encara més i aparèixer noves variants més agressives". I segons sembla, "no en podem descartar cap". "El que sembla més probable és que anem cap a la segona. Tot i que una cosa és això i l'altra, anunciar la fi de la pandèmia". Així, posa èmfasi en el fet que "les vacunes estan ajudant moltíssim" i que cal "anar veient pas a pas". "Qualsevol expert amb qui parlis et dirà això: hem de ser prudents, però no podem ser triomfalistes". 

Podem parlar de gripalització?

Precisament per aquest motiu, Arenas creu que parlar de gripalització "és un error garrafal". "És una barbaritat parlar d’una grip. Han volgut agafar una paraula per fer que la gent estigui menys espantada, però estem molt lluny de gripalitzar aquest virus, és una manera de parlar nefasta. Hem de parlar amb prudència. No és ni serà una grip mai. Només amb la transmissibilitat (perquè una persona pot patir-ho com una grip) no hi ha cap grip que ens hagi posat contra les cordes de la manera que hem estat. Amb restriccions fortes. Ni es pot ni beneficia ningú (parlar de gripalització)", insisteix.

Tot i això, l'investigador exposa que amb òmicron, molta gent ha passat la malaltia com una grip. D'aquesta manera, "tantes persones infectades porten un percentatge petit que en nombres absoluts és molt gran, posa el sistema contra les cordes i al límit". "La covid ataca molt a grups vulnerables, gent gran, gent amb patologies o factors de risc. La meva idea seria anar a aquests grups diana, seria amb aquests grups que caldria fer accions de prevenció". En aquest sentit, l'expert insisteix: "Optimisme tot, prudència màxima. Això farà desaparèixer del dia a dia la covid, que obri les notícies. Ara és quan cal baixar, tenim un temps, preparem-nos pel que sigui. Establir sistemes de prevenció de detecció més ferms per al país".

Macip també creu que amb la idea de la 'gripalització' s'està transmetent "la fi de la pandèmia". "No tenim cap garantia que això funcioni bé. Estem fent experiments, Dinamarca, Regne Unit... si més no, les xifres de l'experiment anglès demostren que, si no controles la pandèmia, tens més mortalitat". Així, destaca que això va més de "quina xifra cada país està disposada a tolerar. Entren factors socials i econòmics en joc. Aquests països acceptaran més mortalitat que altres que puguin tenir més marge. La decisió que és final de la pandèmia no és epidemiològica, és política i social. Provar de veure què passa si no fem res".

A hores d'ara, encara és massa aviat per veure què passarà amb la reducció de les mesures contra la covid. El futur és incert i caldrà veure com evoluciona la pandèmia i de quina manera ho fa. No hi ha certeses absolutes, només previsions. 

 

Imatge principal: un nen llegeix un llibre amb una mascareta posada / Unsplash