Un avenç important. Investigadors de la farmacèutica Sanofi han creat la primera vacuna contra el virus de l'esclerosi múltiple i la mononucleosi. Es tracta d'una vacuna experimental contra l'Epstein-Barr, d'acord amb l'estudi publicat a la revista Science Translational Medicine aquest dimecres que ha avançat La Vanguardia. En la recerca, realitzada amb animals, el fàrmac ha aconseguit induir una resposta immunitària contra el virus i generar anticossos protectors. Aquests resultats permeten somiar amb la possibilitat de desenvolupar la primera vacuna efectiva en éssers humans per prevenir la infecció i les malalties que genera. El mitjà especialitzat NewScientist assenyala que l'assaig en humans pot començar el 2023.
Fins al moment, no hi havia cap tractament ni vacuna per prevenir la infecció. La qüestió és que la relació entre el virus d'Epstein-Barr i les diferents malalties que genera (l'esclerosi múltiple o la mononucleosi) és una troballa molt recent. A més, es tracta d'un virus amb un genoma i uns mecanismes d'infecció molt complexos: fa servir estratègies diferents per penetrar en els limfòcits B i en les cèl·lules epitelials, cosa que dificulta la tasca de trobar objectius contra els quals desenvolupar els fàrmacs. Ara, això és el que han fet els investigadors de la farmacèutica francesa: identificar quatre dels objectius que utilitza el virus per entrar a les cèl·lules i replicar-s'hi.
Quatre proteïnes
L'equip de recerca ha treballat en una vacuna multivalent per intentar bloquejar la diversitat de dianes que el virus fa servir, amb la finalitat d'evitar que les empri per entrar a les cèl·lules. Llavors, els autors han trobat quatre proteïnes clau a l'exterior de l'Epstein-Barr i les han enganxat a una petita molècula de ferratina, que forma nanosferes, una estratègia que també s'usa en vacunes contra la covid-19. S'ha provat a ratolins, fures i micos, i s'ha vist que induïa anticossos neutralitzants en els animals i que s'evitava que el virus penetrés en les cèl·lules. A més, els investigadors han aïllat anticossos generats per ratolins que havien rebut la vacuna i els han injectat a ratolins sense vacunar que s'havien exposat al virus, tot comprovant que els anticossos protegien contra els limfomes associats a l'Epstein-Barr.
El virus d'Epstein-Barr es va descobrir als anys 60 del segle passat i és un dels més comuns entre els humans. Es transmet principalment per la saliva, tot provocant malalties com la mononucleosi (més coneguda com a la malaltia del petó). Així mateix, s'associa amb alguns càncers com el d'estómac i limfomes com els de Hodgkin i de Burkitt. Es calcula que està al darrere de més de 200.000 casos de càncer a tot el planeta cada any i les 140.000 respectives morts. Recentment, s'ha descobert que té un paper clau en el desenvolupament de l'esclerosi múltiple, una malaltia contra la qual no hi ha cura i afecta unes 50.000 persones a l'estat espanyol.