El malestar dels metges no para de créixer per l'esborrany de l'Estatut Marc del Ministeri de Sanitat, i la ministra Mónica García no ajuda amb les seves declaracions. Aquest divendres, per exemple, García va considerar que els metges no estan mal pagats a l'estat espanyol en comparació amb altres professionals, ja que cobren "de mitjana" com un ministre. Unes paraules que no han caigut gens bé entre el sector i per les quals la ministra ha hagut de demanar disculpes. En qualsevol cas, el que queda clar és que hi ha un conflicte obert entre els metges i el Ministeri de Sanitat, una mena de xup-xup cap a una nova vaga.
De fet, la Confederació Espanyola de Sindicats Mèdics (CESM) ja ha convocat una jornada de vaga arreu de l'Estat el pròxim 23 de maig, a més de noves concentracions els pròxims dies 5 i 12 de març. No es preveu que aquesta vaga afecti la sanitat catalana, ja que el principal sindicat del país, Metges de Catalunya, "de moment" no han convocat cap protesta —tot i que sembla que ganes no en falten—. Però si l'esborrany de Sanitat no canvia, qui sap si hi tornarà a haver mobilitzacions mèdiques com les d'ara fa dos anys contra el Departament de Salut. Així doncs, cal preguntar-se: què és i què implica l'esborrany de l'Estatut Marc? És a dir, per què estan tan emprenyats els metges?
Estatut Marc vs. Estatut propi dels metges
L'Estatut Marc és la llei bàsica que regula les relacions laborals dels professionals del Sistema Nacional de Salut (SNS). L'actual és de l'any 2003 i hi ha consens que està obsolet, motiu pel qual el gener es va conèixer l'esborrany de la seva renovació. Un esborrany que no ha agradat gens entre els facultatius d'arreu de l'Estat, per diferents punts que consideren polèmics. Per començar, els diferents sindicats critiquen la manca de veu dels metges, ja que representen al voltant d'un 20% dels treballadors del SNS.
En una entrevista recent, el secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, criticava que aquesta manca de veu dels facultatius es traduïa en "concessions a costa dels metges". I és per això que el sector demana un estatut propi, també perquè consideren que la seva professió té més responsabilitat amb els pacients. Però des de Sanitat argumenten que "una norma només per a un grup específic de professionals trencaria la cohesió del sistema i ens retrotrauria als anys 70, quan en lloc d'un estatut marc hi havia quelcom semblant als actuals convenis col·lectius dels diferents professionals".
Categories, hores extra, guàrdies i jornada
L'esborrany també contempla l'equiparació en el grup A1 d'altres categories sanitàries —com les infermeres— amb els metges, de manera que els facultatius també volen ascendir. Per què? Més enllà d'argumentar de nou que tenen més responsabilitat, afegeixen que la seva carrera és de 360 crèdits i no pas de 240 com la resta. Així doncs, reclamen la creació d'una nova categoria: A1 plus. Es tracta d'una cosa que no es pot fer, segons el ministeri, ja que l'estructura A1-A2-B-C1-C2-E depèn de l'Estatut Bàsic del Treballador Públic. Per contra, es proposa una nova classificació basada en el model MECES mitjançant el Marc Espanyol de Qualificacions per a l'aprenentatge permanent, de manera que la classificació es basa en els crèdits del títol exigit per a l'ingrés. D'acord amb aquesta classificació, els facultatius especialistes serien de nivell 8 i les infermeres especialistes de nivell 7, entre altres.
D'altra banda, la proposta de Sanitat estableix per primera vegada l'existència d'hores extraordinàries per a tots els professionals sanitaris, però l'esborrany manté que les guàrdies no són hores extraordinàries. És per això que els metges lamenten que no tinguin cap benefici per fer guàrdies, com la retribució. I és que les guàrdies deixen de ser obligatòries, però no pels metges, tot i que és veritat que s'eliminen les de 24 hores i el màxim seria de 17. Tanmateix, lamenten que la jornada màxima setmanal continua sent de 48 hores —mentre que el ministeri recorda que es tracta del màxim comú a tots els països comunitaris, establert per una directiva europea.
Res de treballar a la pública i a la privada
Per acabar, un dels punts que ha provocat més queixes ha estat la incompatibilitat per a càrrecs intermedis (com els caps de servei i de secció) de treballar a la pública i a la privada, tot i que els metges argumenten que la llei de compatibilitat és comú per a tots els treballadors públics i que es tracta de peculiaritats que només patiran els facultatius. Aquesta incompatibilitat s'estén a qualsevol metge en els seus primers cinc anys d'exercici professional, quan acaba la residència. D'una banda, Sanitat considera que els càrrecs intermedis han de tenir "dedicació exclusiva"; d'una altra, matisa que en el cas dels residents seran les comunitats autònomes les que decidiran si s'aplica aquesta dedicació exclusiva o no —cosa que generarà desigualtat entre els territoris, segons els metges—. "No oblidem que els pressupostos públics sufraguen el període de formació sanitària especialitzada", recorda el ministeri.
Els metges no són els únics que estan emprenyats amb l'esborrany de l'Estatut Marc. Per exemple, les comunitats autònomes del PP no han fet més que criticar la proposta del ministeri encapçalat per García (Sumar). Així mateix, aquesta setmana els tècnics superiors sanitaris de l'Hospital Clínic de Barcelona van fer una concentració per reclamar la categoria B i l'homologació universitària, entre altres. Sanitat té molta feina al davant.