AstraZeneca i Janssen. Aquests són possiblement els noms més repetits a la premsa internacional els darrers dies, i és que la por pels trombes que han causat aquests vaccins contra la Covid en una ínfima part de pacients ha desencadenat una crisi de confiança en la vacunació.
En un context de creixent incertesa, els països han adoptat diferents estratègies, sobretot pel que fa a la d'AstraZeneca. Els estats de la Unió Europea havien començat conjuntament la vacunació amb aquest fàrmac i, davant les aturades i entrebancs per les noves informacions que anaven sorgint, cada territori ha fet el seu camí: Dinamarca ha suspès definitivament el subministrament, Alemanya ha decidit combinar-la amb dosis d'altres vaccins i d'altres països segueixen com si res hagués passat.
Sigui com sigui, Europa no renovarà el contracte amb la farmacèutica i ara el gran interrogant és què fer amb les persones que ja s'havien vacunat amb una dosi d'AstraZeneca.
Diversos especialistes consultats per aquest diari apunten que hi ha diferents estratègies: seguir amb normalitat, que els pacients es quedin finalment només amb una dosi posada, esperar mesos a posar la segona dosi per tal que la vacunació avanci o posar una segona dosi que sigui de Pfizer o Moderna.
Les opcions sobre la taula
De moment, Catalunya segueix la vacunació i avui dia destina aquesta vacuna en gran mesura a les persones d'entre 60 i 69 anys. Totes elles, reben les dues dosis d'AstraZeneca. Aquest col·lectiu no preocupa especialment, ja que el risc de trombe és més baix. Els problemes sorgeixen majoritàriament amb els pacients joves. I és aquí on es genera el debat: què fer amb les que ja han rebut una dosi?
Imatge: La vacunació d'AstraZeneca entre les persones de 60 i 69 anys a Catalunya / EFE
Ara per ara, es posa la segona d'AstraZeneca amb normalitat, però certes veus sanitàries catalanes aposten per seguir altres estratègies. La doctora Sílvia de Sanjosé, directora del Grup Col·laboratiu Multidisciplinari per al Seguiment Científic de la Covid, proposa aturar les segones dosis entre aquest col·lectiu i posar-les, si es demostra la seguretat, d'aquí a uns mesos.
"Amb la primera dosi el grau d'immunització en joves ja és alta. La segona és només recordatòria. Per tant, el que podem fer és esperar, mesos si cal, que surtin nous estudis i investigacions que ens diguin si és segur posar la segona", explica a ElNacional.cat.
Això, pel doctor Albert Altés, president de la Societat Catalana d'Hematologia i Hemoteràpia, no seria una bona opció, ja que afirma que els trombes s'han produït majoritàriament amb l'administració de la primera dosi.
Altres alternatives
Altés també rebutja el que ha fet Alemanya amb els menors de seixanta anys que hagin rebut AstraZeneca: combinar vacunes i posar la segona dosi de Pfizer o Moderna. Això, per l'hematòleg, es tracta d'una "violació ètica i clínica", ja que no hi ha cap estudi que en demostri la compatibilitat i podria agreujar encara més els riscos.
Així doncs, el doctor és partidari de, o bé seguir amb la vacunació com fins ara, o no posar cap altra dosi d'AstraZeneca als pacients joves que hagin rebut la primera.
Les estratègies que estan emprenent els països són diverses i, en alguns casos, contradictòries. Encara no se sap què passarà amb aquestes dues vacunes, però les autoritats aposten per seguir investigant paral·lelament al procés de vacunació i insisteixen que són segures. Els metges reiteren que si es posa en una balança el binomi benefici-risc, els pros de la vacuna sempre guanyen. A més, ara ja hi ha un tractament per als trombes que provoquen en alguns casos les vacunes i, per tant, el risc encara és menor.
Imatge principal: Una dosi de la vacuna d'AstraZeneca / EFE