La crisi al principal centre espanyol de recerca del càncer ja és total. Ha estat aquest dimecres quan el patronat del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) ha decidit per unanimitat destituir l'actual directora científica, María Blasco, i el director gerent, Juan Arroyo. Després d'una reunió extraordinària, el màxim òrgan de decisió de la institució —presidit pel govern espanyol— ha avaluat la situació i ha vist necessari "iniciar una nova etapa", ja que "en aquests moments hi ha un clima de treball incompatible amb el que hauria d'haver-hi en un centre de referència i excel·lència com és el CNIO". Però, com s'ha arribat fins aquí?
Si bé la història ve de lluny, podem situar l'inici d'aquesta crisi a mitjan desembre, quan es van fer públiques diverses crítiques contra la gestió de Blasco per part d'alguns directors de la institució. Per exemple, un dels problemes és que només funcionava un dels quatre microscopis confocals —una eina essencial per als científics—, mentre que es van destinar gairebé 900.000 euros al programa CNIO Art —per fer i comprar obres d'art i fer viatges de l'Àrtic o Moçambic—. Una situació que empitjora si tenim en compte que hi ha científics i tècnics amb sous que no arriben als 17.000 euros i que el centre té un dèficit de 4,5 milions d'euros, cosa que ha provocat una fuga de treballadors i una pèrdua de competitivitat.
Crítiques a la directora científica del CNIO
En aquell moment, la directora científica del CNIO va apuntar contra el govern espanyol: va indicar que la institució es nodreix bàsicament d'una subvenció nominativa, que procedeix dels pressupostos generals de l'Estat i que està congelada des de fa vint anys. Sobre el dèficit, va afegir que és conseqüència d'haver estabilitzat el personal eventual. I, pel que fa a la iniciativa CNIO Art, va assegurar que mai ha invertit un sol euro a comprar obres i que el programa es finança amb donacions.
Les explicacions no van posar fi a la tempesta, ni de bon tros, fins al punt que gairebé la meitat dels directors van demanar oficialment el relleu de la direcció i el patronat va rebutjar el Pla d'Actuacions pel 2025, alhora que va paralitzar el polèmic programa d'art. En aquest context, Blasco va passar a l'atac i va culpar directament el director gerent del CNIO, Juan Arroyo. "És qui té les competències econòmiques i de contractació. (...) El responsable dels comptes del centre, així com dels seus ingressos, despeses i contractacions de tota mena és el gerent", va assenyalar, en una roda de premsa de la setmana passada. Així, va criticar la bicefàlia de la institució: "Una directora científica, que soc jo, a càrrec de l'estratègia científica, i un director gerent, que és Juan Arroyo Muñoz, qui té les competències econòmiques i de contractació".
Blasco ataca la gerència i es queda sola
Blasco va arribar a la direcció de centre l'estiu del 2011 i, des d'aleshores, ha demanat la destitució d'Arroyo, que ja va formar part de l'equip de l'anterior director de la institució. "En els últims anys, la meva preocupació per la gestió del gerent ha anat augmentant per mor d'una demanda per prevaricació, tràfic d'influències, frau i malversació contra ell i dos membres del seu equip", va indicar, alhora que va exigir que el gerent sortís a oferir explicacions —tan sols ha dit que la demanda la va presentar Vox i que està sobreseguda—. I va afegir que estava preparant un informe sobre aquesta qüestió: "En el meu informe al patronat he demanat que s'investigui l'origen d'aquesta campanya de descrèdit cap al CNIO i cap a la meva persona, carregant-me responsabilitats que no són meves, sinó del gerent, així com una auditoria al Defensor del Poble de la meva tasca i de la tasca del gerent".
El govern espanyol s'havia mantingut prou al marge, malgrat que el PP havia fet servir la situació com a arma llancívola al Congrés dels Diputats. Però l'endemà d'aquesta roda de premsa, la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, va desautoritzar Blasco i va defensar la fórmula de la bicefàlia: "La fórmula del CNIO de la bicefàlia de la qual es parla, que té una direcció científica i gerència econòmica, existeix en altres fundacions, només cal creuar a l'altra banda de l'edifici del CNIO i ens trobem amb el CNIC (Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars), que treballa estupendament". Mentrestant, els populars exigien la destitució de la directora científica per "salvar el prestigi" de la institució.
Sense el suport de gran part dels treballadors, amb la plana política en contra i amb diverses peticions de dimissió sobre la taula, Blasco ha adreçat aquest dilluns una carta al patronat del CNIO per denunciar una campanya d'insults, difamacions i, fins i tot, "amenaces de mort" que s'ha orquestrat contra ella i contra el centre. L'endemà, dimarts, va denunciar davant la Fiscalia les presumptes irregularitats comeses per Arroyo en un conjunt de contractacions menors que han caigut en un mateix grup d'empreses i sumen adjudicacions per un import d'uns quatre milions d'euros.
Així, hem arribat a aquest dimecres, quan el patronat del CNIO s'ha reunit de forma extraordinària i ha passat a l'acció: adeu a Blasco i a Arroyo, davant del "clima de treball incompatible amb el qual s'ha de donar en un centre de referència i excel·lència com és el CNIO". De moment, la Comissió Delegada del CNIO (presidida per l'Institut de Salut Carlos III) n'assumeix la gestió administrativa i comptable de forma interina. També s'ha acordat iniciar el procés d'obertura d'un concurs públic internacional per trobar una nova direcció científica pel centre, tal com havien reclamat la majoria dels caps. Tanmateix, sembla que la crisi ja és total i que la cosa no s'acaba aquí, vistes les últimes paraules de Blasco.