Crisi al principal centre de recerca del càncer a l'estat espanyol que esquitxa La Moncloa. Ha estat aquest divendres quan mitjans de comunicació com El País han publicat crítiques contra la gestió de la directora científica del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO), Maria Blasco, per part d'alguns directors de la institució. Davant dels retrets, Blasco ha atès els periodistes i ha carregat directament contra el govern espanyol per la manca de finançament. La ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, s'ha limitat a respondre que el CNIO "té tot el suport" de l'executiu estatal.
Sigui com sigui, ningú nega la situació. Per exemple, i segons recull El País, només funciona un dels quatre microscopis confocals que tenen. I així no es pot investigar, ja que significa deixar els científics cecs. Fa anys que els caps del CNIO ho denuncien davant la directora i el ministeri, sense èxit. Ara, assenyalen la mala gestió de Blasco, que fa tretze anys en el càrrec sense plans per rellevar-la. Una mostra d'aquests suposats problemes directius és el que revelava aquesta setmana l'ABC: que el programa CNIO Art ha tingut un cost de gairebé 900.000 euros. Es tracta d'una iniciativa de la mateixa Blasco, per fer i comprar obres d'art i fer viatges a l'Àrtic o Moçambic. I què costa un dels microscopis? Efectivament, uns 900.000 euros.
Despeses, dèficits i sous baixos
La cosa empitjora quan hi ha científics i tècnics amb sous que no arriben als 17.000 euros a l'any, mentre la directora en cobraria 230.000, segons denuncien fonts coneixedores a El País. A més, la institució té un dèficit de 4,5 milions d'euros, ja que la subvenció de 22 milions que rep del Ministeri de Ciència no s'ha actualitzat des de fa anys per corregir la inflació. "El CNIO du 10 anys sense cap", denuncia un dels científics, que ha decidit abandonar el centre i l'any vinent treballarà al Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO). Com aquest, molts altres treballadors han deixat el seu lloc de feina. I, així, és com el principal centre de recerca del càncer a l'estat espanyol ha perdut molta competitivitat.
Blasco ha explicat que el CNIO sempre necessita invertir en equipament per renovar els seus equips, però que compta amb una assignació anual limitada d'un milió d'euros que és "clarament insuficient" i que obliga el centre a elegir les compres "segons les necessitats més urgents". Llavors, ha assegurat que no dimitirà. "El meu contracte es renova cada cinc anys pel Patronat del CNIO després d'una avaluació prèvia com a directora. Són ells els qui han de decidir si he de continuar o no", ha assenyalat, alhora que ha afegit que les dues últimes valoracions "han estat molt bones". També ha recordat que el centre és avaluat cada dos anys "per un comitè extern molt exigent que també guia en la presa de decisions , com quins grups de recerca han de continuar o quins han de plegar". "La seva última avaluació va ser el 2023 i aquest any tornarà a emetre un nou informe", ha dit.
Contra el govern espanyol
Sobre les crítiques per la falta d'equipament, la directora s'ha defensat i ha lamentat que "és impossible comprar-ho tot" amb els fons del CNIO. El director del programa de Biotecnologia, Fernando Peláez, ha matisat que "sempre s'escull entre el més urgent" i el vicedirector Óscar Llorca ha afegit que la decisió es pren "en un procés tremendament participatiu" entre els responsables del centre. Enguany, s'ha adquirit un espectròmetre de masses que ha costat més d'un milió d'euros i que ha esgotat els fons, però Peláez ha argumentat que es tracta d'un equip de primera línia en la tecnologia de la proteòmica i una adquisició molt important que el centre havia de fer. És a dir, que no hi ha diners pels microscopis confocals. "Enguany hem aprovat el lloguer d'un d'ells i, per descomptat, és una de les prioritats de compra quan hi hagi recursos", ha afirmat Blasco.
Sobre la iniciativa CNIO Art, la directora ha assegurat que mai ha invertit un euro a comprar obres d'art i ha explicat que el programa és finançat amb donacions que permeten que un artista faci una obra que després dona al centre, que és qui es beneficia de la seva exposició i venda —els recursos sobrants es destinen a la contractació d'investigadors postdoctorals—. I pel que fa al finançament de la institució, ha recordat que es nodreix bàsicament de la subvenció nominativa, que procedeix dels pressupostos generals de l'Estat i que està congelada des de fa vint anys. A més, els 4,5 milions d'euros de dèficit són conseqüència d'haver estabilitzat el personal eventual, una decisió "molt bona" que suposa un augment de despeses. Finalment, el vicedirector Óscar Fernández Capetillo ha dit que fa anys que lluita per apujar els salaris: "Hem tocat totes les portes, però normalment tot acaba a la d'Hisenda".
La ministra respon al CNIO
És a dir, que Blasco s'ha espolsat les culpes i les ha traslladat al ministeri de Morant, per la manca de finançament. Des d'un acte organitzat pel Parc Científic de la Universitat de València, la ministra ha promès el compromís del govern espanyol perquè el CNIO tingui "tots els instruments necessaris per seguir fent la millor ciència". "No em trobaran mai parlant malament ni contribuint al desprestigi dels nostres centres de recerca. El CNIO és el principal centre de recerca contra el càncer d'Espanya, el segon millor d'Europa. Ho diuen els rànquings, no jo. Està tenint la major captació de fons de la història i en totes les convocatòries per a la millora d'equipaments està tenint el suport del govern espanyol", ha insistit.
Morant ha concretat que la institució "ha rebut un milió d'euros per renovar tres equips" en l'última convocatòria i que "rep, de manera extraordinària, un milió d'euros a l'any". "El govern espanyol seguirà treballant perquè el CNIO tingui tots els instruments necessaris per seguir fent la millor ciència", ha conclòs.