La federació Salut Mental Catalunya (SMC) ha criticat l'IEC per incloure la paraula "tarat" al diccionari, després d'afegir 30 paraules noves com "hacker", "gentrificació" o "birra". El moviment social, que agrupa 80 entitats d'arreu del país, ha mostrat la seva "estupefacció" amb la nova incorporació al Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) per entendre que "una persona amb problemes de salut mental és un tarat". "El DIEC oblida el llenguatge políticament correcte i torna segles enrere incorporant la paraula tarat per designar una persona amb trastorn mental", ha indicat la federació en un comunicat.
Segons el diccionari, "tarat -ada" fa referència a una persona "que pateix un trastorn mental, dit despectivament". Una definició que no ha agradat gens a SMC, que "exigeix al DIEC que rectifiqui i exclogui aquesta accepció en sentit figurat del nou diccionari". "Les persones tenim tares? Hi ha persones sense cap tara?", s'ha preguntat la presidenta de la federació, Mercè Torrentallé, a qui fa més de vint anys li van diagnosticar una esquizofrènia paranoide. "És una definició molt discriminatòria i molt perjudicial, les persones amb problemes de salut mental no som tarades", ha sentenciat.
30 noves paraules
"Nous temps, les paraules canvien", va afirmar aquest dilluns Sandra Montserrat, membre de la Secció Filològica de l'IEC, en l'acte de presentació de les novetats principals incorporades aquest 2023 al diccionari, al qual també van participar el periodista Magí Camps i l'escriptor Màrius Serra. Enguany, entre les presentades el passat mes de maig i les d'aquest novembre, s'hi han introduït 30 entrades noves i se n'han modificat 278. "El català és una llengua viva i per això es va mantenint i evolucionant", va concloure Serra, abans de donar pas a un vídeo on un Pompeu Fabra fet amb intel·ligència artificial que feia públiques les seves preferides entre totes les novetats del DIEC. Va escollir "gentrificació, "birra" i "donassa".
A finals d'octubre, l'IEC ja va causar polèmica per rebutjar el llenguatge inclusiu i defensar l'ús del masculí genèric. Si bé va cedir i va avançar que compliria les noves directrius, el Govern no va descartar fer servir aquest llenguatge en determinats actes.