Més del 90% dels autistes pateixen problemes intestinals. Una relació que no ha aconseguit desxifrar de manera clara cap investigació científica feta fins ara. Però recentment, s'ha publicat a Autism Research un estudi dut a terme per la Universitat RMIT d'Austràlia, en el qual s'ha descobert que una sèrie de mutacions genètiques que es troben tant al cervell com a l'intestí podrien ser-ne la causa, ja que demostra un vincle entre el sistema nerviós i el cervell en l'autisme.

Els científics es mostren esperançats perquè aquesta troballa obre una nova via en la recerca de possibles tractaments que podrien alleujar els problemes de comportament associats amb l'autisme.

L'estudi

Segons es recull en la investigació, una mutació genètica que afecta la comunicació de les neurones al cervell ―i que va ser la primera que es va identificar com una causa d'autisme― també causa disfunció a l'intestí. L'estudi, que s'ha realitzat amb ratolins, conclou que aquesta mutació afecta les contraccions intestinals, el nombre de neurones a l'intestí prim i la velocitat en què el menjar s'hi desplaça.

També es van trobar diferències significatives en la microbiota intestinal dels ratolins amb la mutació i en els que no la tenien, encara que ambdós grups s'havien mantingut en entorns idèntics. Els experts creuen que aquesta relació que s'ha trobat suggereix un mecanisme més ampli, que indica que les mutacions que afecten les connexions entre les neurones podrien estar darrere dels problemes intestinals en molts pacients. Encara així, destaquen que el mecanisme exacte que és subjacent a aquest vincle, sigui a través de canvis estructurals i funcionals de l'intestí, la comunitat microbiana o un mecanisme de retroalimentació entre ells, requereix més investigació i proporcionarà informació sobre les disfuncions en l'autisme.

Després d'aquest descobriment, els científics esperen poder seguir una línia d'investigació per desenvolupar teràpies dissenyades específicament per analitzar com els medicaments que es prescriuen per a l'autisme estan afectant l'intestí. Així mateix, una altra via per treballar se centraria a conèixer com les mutacions genètiques en el sistema nerviós es relacionen amb la microbiota a l'intestí. "Sabem que aquests microbis interactuen amb el cervell a través de l'eix de l'intestí i la ment, així doncs, podrien millorar-los i millorar així l'estat d'ànim i el comportament?", es pregunten els experts.

En aquesta investigació, a més de l'Escola de Salut i Ciències Biomèdiques de la Universitat RMIT, han participat científics de la Universitat de Göteborg i la Universitat de Lund (Suècia), la Facultat de Medicina Baylor (EUA), la Universitat de Minho (Portugal), la Universitat La Trobe, la Universitat de Melbourne, l'Institut Florey de Neurociència i Salut Mental i la Universitat Monash (Austràlia).