Continua la tendència lleugerament ascendent dels indicadors epidemiològics a Catalunya, en la mateixa línia que arreu de l'estat, deu dies després que s'eliminés la mascareta en la majoria d'interiors, pràcticament l'última restricció que quedava sobre els ciutadans en la lluita contra la pandèmia. En canvi, però, el punt que ara mateix es considera com el més important a l'hora de vigilar l'evolució de la covid i la seva virulència, la pressió als hospitals, es manté estables i fins i tot es redueixen. Les dades ja van començar a pujar abans de Setmana Santa i els dies festius, amb una major interacció social, ha fet que es mantingui la tendència. Des de principis de mes, el Departament de Salut només actualitza les xifres dos cops per setmana: com han evolucionat des de dimarts? 

Fixant-nos en la situació dels hospitals, els centres de Catalunya es manté estables. Ara mateix hi ha 940 ingressats i 31 crítics a les UCI del país per aquest virus, 14 i 1 menys que els que teníem fa just tres dies. Aquesta baixada és poc significativa, especialment a les UCI, però cal tenir en compte que es tracta d'una de les xifres més baixes d'ocupació de les unitats de crítics des que va començar la pandèmia i, per tant, les variacions seran en nombres molt petits. Segons les dades de Salut, la immensa majoria dels ingressats als hospitals són majors de 60 anys, especialment en la franja que va dels 70 als 79 i dels 80 al 89, amb 223 i 232 malalts cada grup d'edat, respectivament. Des de les autoritats sanitàries ja han reconegut que el que pot generar més preocupació en aquest context epidemiològic. La situació es reprodueix a les UCI. 

Les dades pugen

Més enllà dels hospitals, la situació és diferent: la incidència, el risc de rebrot i la Rt continuen pujant. En el cas de la incidència acumulada a 14 dies per 100.000 habitants, avui se situa als 253,06 casos, tornant a nivells de principis d'abril, mentre dimarts era de 244,81 casos. Cal tenir en compte que la IA7 és de 149,10 punts i, per tant, si es manté aquesta tendència, es podria arribar als 300 casos de IA14 de cara a la setmana vinent. La Rt, que mesura l'índex de contagi, és de 1,39, fet que comporta que cada 100 persones en contagien 139. Dimarts se situava al 1,21. Sobre aquest indicador, les autoritats sanitàries recomanen mantenir-lo per sota d'1, ja que això suposa que la pandèmia està sota control, com fa una setmana, quan era de 0,88. Si ens fixem amb el risc de rebrot, aquest ara mateix se situa en 326 punts, una xifra similars a les de finals del mes de març, després d'estar tot l'abril per sota de la barrera dels 300. 

Mentrestant, des de dimarts s'han comptabilitzat 6.780 positius de coronavirus al país. Cal tenir en compte que des que no es fan tests de detecció massius, només a alguns casos concrets, els casos de nous positius s'han d'agafar amb pinces. Des de l'inici de la pandèmia s'han notificat 2.551.111 casos de coronavirus. Per altra banda, en els últims tres dies s'han registrat 38 morts per coronavirus a Catalunya que eleven el total a 27.145 víctimes mortals. El divendres de la setmana passada, se'n van comptabilitzar 62.

Campanya de vacunació 

Pel que fa la campanya de vacunació, 6.498.231 catalans porten la primera dosi de la vacuna, 5.938.726 la segona i 6.405.344 la pauta completa. A més, 3.342.708 persones ja porten la tercera dosi de reforç, que ja està indicada a tota la població quan han passat, com a mínim, 4 setmanes des de la infecció en el cas de les persones que s'han contagiat, però les autoritats sanitàries recomanen esperar 5 mesos fins a la punxada. Aquestes xifres es tradueixen en un 81,3% dels catalans amb la primera dosi, un 74,4% amb la segona i un 79,6% amb la pauta completa, ja que la vacuna de Janssen és monodosi. Pel que fa a la dosi de reforç, la porta un 47,3% de la ciutadania. 

Ara, la gran incògnita en la campanya de vacunació és quan es començarà a inocular la quarta dosi de la vacuna, la segona de reforç, a la població major de 80 anys. Tot i que inicialment no es contemplava aquesta possibilitat o s'endarreria en el temps, a mitjans d'abril la EMA obria la porta a posar aquesta vacuna, que ja està indicada en persones immunodeprimides, als majors de 80 anys. La revisió de les dades sobre un major risc de la malaltia a partir d'aquesta edat i la protecció que ofereix el reforç amb vacunes d'ARN missatgera així ho justifiquen. Amb tot, consideraven "prematur" la quarta dosi per la població general. 

L'opinió dels experts catalans 

Durant els últims dies, les polèmiques declaracions del epidemiòleg Oriol Mitjà han aixecat molta polseguera a les xarxes socials. Ha estat, durant tota la pandèmia, una de les veus que més restriccions ha demanat per evitar l'expansió dels contagis i ara, ha donat positiu per covid fet que, considera, ha suposat l'inici d'una setena onada, que fa uns mesos situava després de l'estiu. Segons va compartir a Twitter, la seva hipòtesi sobre la pròpia infecció és que es va contagiar-se durant la Diada de Sant Jordi, mentre signava llibres. Tot i dur mascareta FFP2, la covid-19 “em va trobar”, ha escrit l’infectòleg, però davant aquestes paraules alguns tuitaries han recuperat imatges de Mitjà sense mascareta passejant per Barcelona. En aquest context, Mitjà ha demanat que el Departament de Salut “reintrodueixi les proves, els aïllaments, les mascaretes i la ventilació”, quelcom que ja havia exigit abans, quan considerava que era molt aviat per aixecar totes les mesures contra l'expansió del virus. L'epidemiòleg va ser especialment crític amb el ministeri de Sanitat quan va decidir eliminar l'aïllament per coronavirus i suprimir les proves diagnòstiques: "Ningú al timó", deia llavors. 

Magda Campins, que continua sent la presidenta del comitè assessor del Govern en matèria de covid, s'ha manifestat en la mateixa línia que Mitjà, alertant que "potser s'ha anat massa ràpid" en l'eliminació de les restriccions. La doctora considera que el nou sistema de vigilància anunciat pel Departament de Salut encara no està implementat: "Personalment, crec que havíem d'haver esperat una mica que el sistema de vigilància estigués a punt perquè ara s'ha perdut una mica la traçabilitat de les dades", ha defensat en una entrevista al diari El Periódico, en la qual ha atribuït l'aixecament de les restriccions a la fatiga pandèmica i la rellevància d'altres assumptes com l'economia.