Amb els anys, un dels principals problemes que pateix la nostra visió és la degeneració macular, una malaltia que afecta la retina, una capa que es troba a la part posterior del globus ocular i que conté cèl·lules sensibles a la llum que ens permeten veure-hi. Generalment apareix amb l'edat i afecta la visió central, i provoca que les imatges comencin a aparèixer borroses i poden aparèixer taques fosques, que es fan cada vegada més grans. Altres símptomes són que les línies rectes apareixen corbades i distorsionades i que els colors es perceben menys vívids i foscos.
Per aquesta raó, activitats com llegir, escriure, conduir i altres, es tornen molt complicades, encara que la visió perifèrica permet fer moltes de les activitats de la vida diària. De fet, la pèrdua total de la visió és poc probable.
Sol afectar a partir dels 50 i n'hi ha de dos tipus, d'humida i de seca. La seca es produeix en gairebé el 90% dels casos i es desenvolupa gradualment. El problema és que no hi ha tractament. La humida passa quan es formen nous vasos sanguinis sota de la màcula que causen fugues de sang i líquid. És més greu i pot provocar una pèrdua severa de la visió. També es desenvolupa més ràpidament i requereix un tractament immediat.
Existeixen una sèrie de factors de risc que poden predisposar a patir la malaltia, entre ells l'obesitat, la hipertensió, el tabaquisme o els antecedents familiars. Un dels grans problemes és que moltes persones no s'adonen que la tenen fins a les etapes posteriors, quan comença la pèrdua de la visió.
El símptoma principal és el desenfocament de la visió central de la persona. De fet, en el cas de la degeneració seca poden no aparèixer els símptomes fins a 10 anys després de l'inici, i més temps si afecta només un ull. Per això és important estar atents si es fa evident la necessitat d'una llum més brillant en llegir textos escrits o impresos que apareixen borrosos, la recuperació lenta de la funció visual després de l'exposició a la llum brillant, la visió menys definida o la dificultat creixent per reconèixer els rostres de les persones. Per això, davant de l'aparició dels primers símptomes, s'ha de consultar un oftalmòleg perquè examini la retina i la màcula.
Es recomanen controls oculars regulars per detectar la degeneració macular abans que comenci la pèrdua de visió. El tractament no pot restaurar la visió, però pot retardar la pèrdua de visió. És important utilitzar lents, evitar llegir textos amb la lletra molt petita, no passar massa temps a l'ordinador i utilitzar llums intensius quan es realitzen activitats de lectura i escriptura.
Quant a la prevenció i el retard dels símptomes, hi ha estudis que vinculen una sèrie de pautes alimentàries amb beneficis en aquests casos. Per exemple, ingerir quantitats planificades de les vitamines C, E, òxids de zinc i coure i luteïna, així com incrementar les dosis d'àcids grassos omega-3, que es troben en els olis de lli i peix. Altres consells són seguir una dieta equilibrada i aprimar-se si es té sobrepès, així com evitar l'alcohol i el tabac.