No és nou. Fa dècades que els científics analitzen els beneficis per a l'organisme de la restricció calòrica: menor pes, millor control del sucre en sang, fins i tot una esperança més important de vida. Però ara un nou estudi dut a terme per experts en metabolisme ha conclòs que la ingesta reduïda de calories per si sola no és suficient; el dejuni és essencial per obtenir un benefici complet.
Els resultats donen suport a l'evidència preliminar de què el dejuni pot millorar la salut de les persones i aposten pel dejuni intermitent que tan bons resultats està proporcionant. Els investigadors van descobrir que, combinat amb menjar menys, el dejuni redueix la fragilitat en la vellesa i allarga la vida, a més, de millorar els nivells de sucre en sang i el metabolisme del fetge.
L'experiment es va dur a terme en ratolins i, sorprenentment, aquells que van ingerir menys calories, però mai no van dejunar van morir més joves que els ratolins que van menjar tant com van voler, el que suggereix que la restricció calòrica per si sola pot ser perjudicial.
La investigació ha estat dirigida per l'investigador de la Facultat de Medicina i Salut Pública de la Universitat de Wisconsin, Dudley Lamming i els resultats s'han publicat a la revista Nature Metabolism. Els investigadors van començar a adonar-se que estudis anteriors havien combinat involuntàriament restriccions de calories amb dejunis llargs en proporcionar-los menjar als animals només una vegada al dia. Llavors, era difícil distingir els efectes d'un de l'altre.
Per desenredar aquests factors, el grup de Lamming va dissenyar quatre dietes diferents perquè les seguissin els ratolins. Un grup va menjar tot el que van voler quan van voler. Un altre grup va menjar una quantitat completa, però en un curt període de temps: un llarg dejuni diari sense reduir les calories.
Els altres dos grups van rebre aproximadament un 30% menys de calories una vegada al dia o es van distribuir durant tot el dia. Això significava que alguns ratolins tenien un dejuni diari prolongat mentre que d'altres consumien la mateixa dieta baixa en calories, però mai no dejunaven, la qual cosa diferia de la majoria dels estudis anteriors sobre restricció calòrica.
Els experts van poder comprovar que molts dels beneficis que originalment s'atribuïen a la restricció calòrica sola (millor control del sucre a la sang, ús més saludable del greix per obtenir energia, protecció contra la fragilitat en la vellesa i una esperança més gran de vida) també els proporcionava el dejuni. I que els ratolins que van menjar menys calories sense dejunar no van experimentar aquests canvis positius.
El dejuni per si sol, sense reduir la quantitat de menjar ingerit, va ser tan beneficiós com la restricció de calories amb el dejuni. Va ser suficient per millorar la sensibilitat a la insulina i reprogramar el metabolisme per centrar-se més en l'ús de greixos com a font d'energia.