La primera generació que va interactuar amb les tecnologies digitals ha arribat a l'edat en la qual sorgeixen els riscos de demència i un grup de les universitats de Texas i Baylor (Estats Units) s'ha preguntat sobre la relació entre demència digital i gent gran. Quin és l'efecte de la tecnologia en el deteriorament cognitiu? És a dir, si l'exposició tecnològica ha ajudat o perjudicat a la cognició dels pioners digitals i han buscat la resposta amb una metaanàlisi amb dades de 411.430 adults de tot el planeta amb una edat mitjana de 68,7 anys.
A tall de resum, l'estudi suggereix que l'ús generalitzat de la tecnologia pot associar-se amb menors taxes de deteriorament cognitiu en majors de 50 anys. I això que els efectes de l'ús de la tecnologia digital durant tota la vida ha estat objecte d'hipòtesis contraposades. D'una banda, la hipòtesi de la demència digital, que prediu que una vida d'exposició a la tecnologia empitjora les capacitats cognitives. D'una altra, hi ha altres teories que asseguren que el seu ús condueix a "la reserva tecnològica" i promou comportaments que preserven la cognició, tal com assenyala l'estudi conegut aquest dimarts.
Sense proves per a la demència digital
La recerca publicada a Nature Human Behaviour indica que no s'han trobat proves de la hipòtesi de la demència digital, mentre que sí que s'ha associat l'ús de la tecnologia digital amb un menor risc de deteriorament cognitiu en les poblacions adultes dels estudis fets servir per a aquesta metaanàlisi. En total, s'han analitzat 57 estudis publicats que investigaven l'ús de la tecnologia digital i tots ells incloïen un diagnòstic o una prova cognitiva. Cal afegir que els investigadors han definit la tecnologia digital com l'ús d'un ordinador, un telèfon intel·ligent, internet o alguna combinació dels tres.
L'anàlisi apunta també que el resultat no es pot explicar per factors demogràfics, socioeconòmics, de salut o d'estil de vida aïllats, alhora que han trobat proves que la tecnologia condueix un menor risc de deteriorament cognitiu en els estudis longitudinals —que, de mitjana, presentaven un període de seguiment de 6,2 anys—. Els autors assenyalen que els resultats no proporcionen una explicació dels mecanismes causals que subjacen a l'associació entre l'ús de la tecnologia digital i la salut cognitiva. Per això, consideren que calen més estudis per comprovar les interpretacions causals bidireccionals, comprendre els mecanismes que sustenten la reserva tecnològica i identificar com influeixen els tipus i els moments d'exposició a la tecnologia en la salut cognitiva.