En els propers anys, la comunitat científica espera fer grans passos en el coneixement de les causes de l'obesitat i en el desenvolupament de nous medicaments per tractar-la. I un dels treballs que resultarà més important és el desenvolupat per científics de la Universitat de Virgínia, que han identificat 14 gens que poden causar l'augment de pes i tres que poden prevenir-lo.

"Coneixem centenars de variants genètiques que tenen més probabilitats d'aparèixer en persones que pateixen obesitat i altres malalties. Però 'més probabilitats d'aparèixer' no significa causar la malaltia. Aquesta incertesa és una barrera important per explotar el poder de la població genòmica per identificar objectius per tractar o curar l'obesitat. Per superar aquesta barrera, desenvolupem un procés automatitzat per provar simultàniament centenars de gens a la recerca d'un paper causal a l'obesitat. La nostra primera ronda d'experiments va descobrir més d'una dotzena de gens que causen i tres gens per prevenir l'obesitat", explica Eyleen O'Rourke de la Facultat d'Arts i Ciències del RAÏM. "Anticipem que el nostre enfocament i els nous gens que descobrim acceleraran el desenvolupament de tractaments per reduir la càrrega de l'obesitat".

La nova investigació dona llum sobre les complexes interseccions de l'obesitat, la dieta i el nostre ADN. L'obesitat s'ha convertit en una epidèmia, impulsada en gran part per dietes altes en calories carregades de sucre i greixos saturats. A això se suma els estils de vida cada vegada més sedentaris. Però el cert és que, els nostres gens també juguen un paper important, regulant l'emmagatzemament de greix i afectant com és capaç el nostre cos de cremar els aliments com a combustible.

Els experts han identificat centenars de gens associats amb l'obesitat, el que significa que els gens són més o menys prevalents en persones obeses que en persones amb pes saludable. El desafiament és determinar quins gens exerceixen un paper causal en promoure o ajudar directament a prevenir l'augment de pes. Els científics van utilitzar uns cucs C. elegans, que comparteixen més del 70% dels nostres gens i, igual com les persones, es tornen obesos si se'ls alimenta amb quantitats excessives de sucre. L'objectiu era detectar 293 gens associats amb l'obesitat en persones, amb l'objectiu de definir quins dels gens estaven causant o prevenint l'obesitat. Ho van fer desenvolupant un model de cuc de l'obesitat, alimentant alguns amb una dieta regular i altres amb una dieta alta en fructosa.

Aquest model d'obesitat, juntament amb l'automatització i les proves assistides per aprenentatge automàtic supervisades, els va permetre identificar 14 gens que causen obesitat i tres que ajuden a prevenir-la. De manera atractiva, van descobrir que el bloqueig de l'acció dels tres gens que impedien que els cucs es tornessin obesos també els feia viure més temps i tenir una millor funció neurolocomotora. Aquests són exactament el tipus de beneficis que els desenvolupadors de fàrmacs esperarien obtenir dels medicaments contra l'obesitat.