Els ulls es comuniquen amb el cervell aportant-li informació de tot el que perceben. El camí neuronal que segueixen per transportar aquesta informació, és de sobres conegut al món científic. Però ara, un grup d'experts de la Universitat Northwestern, als Estats Units, ha descobert que algunes neurones retinianes segueixen altres vies per enviar senyals inhibitoris al cervell.
Es tracta d'un important descobriment que apareix en l'últim número de la revista Science i que dona llum sobre una qüestió. Abans, els investigadors creien que l'ull només enviava senyals que excitaven l'activitat neuronal. Però ara, després de trobar aquest nou camí, han comprovat que la informació que transporten les neurones retinianes està involucrada en comportaments subconscients, com la sincronització dels ritmes circadiaris o la constricció de les pupil·les davant dels llums brillants intensos. En comprendre millor com funcionen aquestes neurones, els científics poden explorar de forma més àmplia com la llum influeix en el nostre comportament.
La investigació
Per dur a terme l'estudi, els experts participants van bloquejar les neurones retinianes responsables d'enviar aquest senyal inhibitori al cervell en un conjunt de ratolins. Quan es va bloquejar, la llum tènue va ser més efectiva a l'hora de canviar els ritmes circadiaris d'aquests animals. Això suggereix que hi ha un senyal de l'ull que inhibeix activament l'ordenació dels ritmes circadiaris quan canvia la llum ambiental, alguna cosa totalment nova segons els científics però que té sentit, ja que l'organisme no ajusta el seu ritme circadiari per no tenir pertorbacions menors en els cicles de llum i foscor, sinó que és la percepció que es té de la llum que es rep la que provoca un ajustament massiu al cos humà i en aquests ritmes.
Els científics de la Universitat de Northwestern també van descobrir que, quan es bloquejaven els senyals inhibitoris de l'ull, les pupil·les dels ratolins eren molt més sensibles a la llum, la qual cosa els porta a deduir que aquest mecanisme evita que les pupil·les es contreguin amb molt poca llum. Això augmenta la quantitat de llum que arriba a la retina i fa que sigui més fàcil veure en condicions de poca llum. Aquest mecanisme explica, en part, per què les pupil·les eviten la constricció fins que la llum brillant s'intensifica.
L'equip d'investigadors conclou que els resultats fruit d'aquest estudi proporcionen molta informació que ajuda a comprendre determinades contradiccions, com per exemple, per què el nostre ull és tan extremadament sensible a la llum però, en canvi, els nostres comportaments que duem a terme de forma inconscient són relativament insensibles a la mateixa.