La diabetis tipus 2, també coneguda com d'inici tardà, és una de les dues classes de diabetis existents. En concret, aquella que es dona generalment en una edat avançada ―normalment a partir dels 40 anys― i sorgeix quan el cos humà ja no és capaç de produir prou insulina o d'utilitzar-la adequadament.
En una recent investigació duta a terme en col·laboració per diversos centres mèdics del Quebec (Canadà) i publicada per l'European Journal of Endocrinology s'ha treballat per determinar si els suplements de vitamina D3 resulten efectius per millorar la sensibilitat a la insulina en pacients amb diagnòstic recent de diabetis tipus 2 o amb alt risc de desenvolupar la malaltia.
L'estudi
L'estudi es va dur a terme amb 96 pacients seleccionats de manera aleatòria. A una part d'ells se'ls va subministrar placebo i a l'altra se'ls va fer ingerir 5.000 unitats internacionals (UI) de vitamina D diàriament durant 6 mesos. On cada mil unitats internacionals d'aquesta vitamina equivalen a 25 micrograms.
Segons revelen els resultats de l'estudi, "en individus amb alt risc de diabetis o amb diabetis tipus 2 acabada de diagnosticar, la suplementació amb vitamina D durant 6 mesos va augmentar significativament la sensibilitat a la insulina perifèrica i la funció de les cèl·lules beta, cosa que suggereix que pot retardar el deteriorament metabòlic en aquesta població".
El vincle entre la diabetis i la vitamina D
Els baixos nivells de vitamina D són un problema freqüent en persones tant amb diabetis com sense ella. Però en l'esmentat estudi, els resultats semblen mostrar que amb una suplementació abans del diagnòstic o poc després, el cos humà respon millor a nivell cel·lular a la insulina, la qual cosa contraresta el problema més important de la diabetis tipus 2, la resistència a la insulina. Així mateix, sembla permetre que les cèl·lules beta del pàncrees que produeixen insulina es mantinguin sanes i operatives.
Les cèl·lules beta juguen un paper central a la secreció d'insulina i la seva disfunció gradual és el culpable més important de la diabetis tipus 2 per al voltant del 60% de les persones diagnosticades, segons un estudi publicat a Diabetis Care el 2016. El 40% restant poden revertir el problema a través d'importants canvis en l'exercici, la nutrició i el pes corporal de la persona.
Segons es produeix la degradació de les cèl·lules beta a causa de l'augment de la incidència de la diabetis tipus 2, la ingesta de medicació per via oral deixa de ser efectiva i les injeccions d'insulina es converteixen en inevitables.
Tanmateix, gràcies al que s'ha descobert en l'estudi, la vitamina D pot tenir un impacte positiu a la secreció d'insulina a causa que entra a les cèl·lules beta i comença a interactuar amb alguns dels seus receptors, que s'uneixen, activen el gen de la insulina, incrementant la sínstesi de la insulina. Però això no és tot, ja que l'ajuda que la vitamina D proporciona a les cèl·lules beta fa que també interfereixi en les citocines, unes proteïnes produïdes pel sistema immune.
Pel que sembla, la vitamina D també juga un paper crític en la regulació de l'ús de calci per part del cos. I el calci juga un paper petit però decisiu a la secreció d'insulina. Si una mica de vitamina D afecta la capacitat del cos per controlar els nivells de calci, això implica que afecta la capacitat del cos per produir insulina.
També es creu que la vitamina D millora la sensibilitat a la insulina en activar altres receptors que ajuden a regular el metabolisme dels àcids grassos dins del greix muscular i corporal. Igual com la relació de la vitamina D amb la secreció de calci i insulina, la presència de calci és essencial per a la resposta dels músculs i els greixos a la insulina, la qual cosa permet l'absorció d'insulina i glucosa. Sense calci, això no pot succeir. I sense vitamina D, no hi ha calci.
Conclusions
El consum excessiu de la vitamina D és perillós per a la salut, com també ho és la seva absència al cos humà. Així, per a les persones que no pateixen diabetis es recomana una dosi diària de 400 UI. Mentre que per a aquells que la pateixen, la quantitat a ingerir cada dia rondaria entre les 1.000 i les 2.000 UI. Això sí, els pacients les anàlisis dels quals revelin mancances importants de vitamina D, poden prendre dosis diàries de 4.000 UI mentre recuperen els nivells considerats normals.
L'excés en la ingesta de vitamina D pot provocar nivells més alts de calci a la sang, que pot causar càlculs renals, debilitat òssia i trastorns en les funcions normals tant del cervell com del cor. Per això, per ajustar adequadament la dosi a prendre de vitamina D s'aconsella consultar amb el metge especialista perquè avaluï tots els paràmetres del pacient i poder donar així un diagnòstic precís.