Una nova investigació científica ha descobert una condició en els alvocats que fan que aquests fruits saborosos no només siguin un ingredient recomanable en un plat o una dieta sans, sinó que podrien ser d'ajuda per reduir la resistència a la insulina. Ho revela un estudi que han fet científics de la Universitat de Guelph, al Canadà, que s'ha publicat a la revista Molecular Nutrition & Food Research.
La diabetis tipus 2 impedeix que el cos processi correctament la glucosa o sucre a la sang. En les persones que no pateixen de diabetis, la glucosa es processa gràcies a la tasca que fa la insulina procedent del pàncrees. Tanmateix, en aquells que pateixen de diabetis, el cos no és capaç de produir insulina o, almenys, no pot fer-ho de manera efectiva. Aquest processament té lloc amb l'ajuda de l'hormona pancreàtica insulina.
El problema que tenen els diabètics, independentment de quin sigui el tipus de diabetis que tenen, és que la seva sang acaba contenint massa sucre, fet que provoca que hi acabi havent problemes de diversa classe si no s'exerceix un control sobre la diabetis.
L'estudi
Els científics canadencs van fer el seu estudi amb ratolins com un primer pas per saber si una molècula de greix present en els alvocats anomenada AvoB podia tenir algun èxit en el seu estudi sobre la diabetis. Per a això, els investigadors van alimentar els rosegadors amb una dieta alta en greixos durant 8 setmanes amb el doble objectiu de provocar-los obesitat i resistència a la insulina.
Després, la meitat dels animals també es van alimentar amb dosi d'AvoB en les seves dietes durant les 5 setmanes següents. Passades les 13 setmanes d'alimentació, els rosegadors a què se'ls havia subministrat l'AvoB van augmentar menys de pes que els de l'altra meitat de l'estudi i la seva sensibilitat a la insulina havia pujat.
Però els científics van voler fer un pas més i van fer proves amb éssers humans. Per dur-ho a terme, van separar els voluntaris en dos grups: un de control en què se li va administrar un placebo juntament amb una dieta occidental, i un altre al qual a més de la mateixa dieta, se li va introduir una dosi de suplement d'AvoB amb quantitats que van anar incrementant-se des dels 50 mil·ligrams fins als 200. L'experiment es va dur a terme durant dos mesos.
Quan va acabar la investigació, els científics no van detectar cap problema de salut en aquells que formaven el grup de l'AvoB i van veure que havien perdut una mica de pes, si bé no especialment significatiu.
Una vegada vist que l'AvoB no fa cap mal en els éssers humans, el pas següent serà veure si pot ajudar a pal·liar la diabetis en els que la pateixen. Encara hi ha diverses incògnites a aclarir perquè, entre altres coses, ni de bon tros tots els alvocats porten la mateixa quantitat d'AvoB, ni tampoc se sap encara quin és el mecanisme del cos humà per aprofitar l'AvoB dels alvocats. Per aquesta raó, els investigadors han posat fil a l'agulla per produir suplements d'AvoB en pols i en píndoles per vendre a partir de l'any que ve, després de l'aprovació de la Sanitat canadenca per fer-ho.
Així mateix, continuaran investigant en la línia d'èxit que es va veure reflectida en els assajos amb els ratolins i així poder saber com es traslladen aquests beneficis als diabètics humans.