Encara que el seu propi nom es gairebé autoexplicatiu, cal començar explicant en què consisteix la dieta pescetariana. Es tracta d'un patró alimentari basat en peix i marisc combinat amb vegetals. Per tant, la dieta no inclou la presència de qualsevol altre animal que no es trobi entre els ja esmentats.
Quins són els beneficis d'aquesta dieta
Els beneficis són diversos, encara que potser es podria començar assenyalant els que afecten a la salut del cor. El peix, sobre tot aquell que és gras, proporciona àcids grassos omega 3, que com se sap són essencials per portar una vida saludable. Afavoreix tenir una tensió arterial més baixa i disminueix el risc de patir infarts i arrítmies.
Als avantatges del peix per al cor, cal afegir el benefici coronari que suposa el consum de verdura que complementa la dieta pescetariana; com per exemple, la millora del greix a la sang i una menor pressió arterial. I si a més, es combina el consum de vegetals amb l'exercici, es poden revertir l'arteroesclerosis.
Així mateix, aquest tipus de dieta també pot protegir les persones dels càncers colorectals; la segona causa de mort per càncer als EUA.
Seguir una dieta basada en verdura pot reduir el risc de diabetis tipus 2 i síndrome metabòlica, que inclou afeccions com la resistència a la insulina, l'obesitat i la pressió arterial alta. També és rica en agents antiinflamatoris i antioxidants, com els flavonoides.
A més, la diferència respecte a les dietes que puguin portar els vegans o vegetarians –que tenen dificultats per obtenir prou quantitat de vitamina B12–, els pescetarianos aconsegueixen la dosi necessària de B12 amb una sola ració de la majoria dels peixos.
Riscos d'una dieta de pescetariana
Els metalls pesants i els contaminants en els peixos marins són un problema ben conegut. De la totalitat del peix que consumeix l'ésser humà, el 92 per cent té procedència marina, sobretot, de la pesca costanera, amb la qual cosa el risc de contaminació s'incrementa.
Gairebé tots els peixos contenen en una mesura o una altra mercuri, encara que és cert que la major part d'ells presenten índexs d'aquest metall en molt baixes quantitats. Els peixos més grans i depredadors –que són els que més temps viuen i van acumulant els metalls de totes les víctimes de qui s'alimenten– són els que tenen més perill. El peix blanc i el de petita mida no presenta problema en aquest sentit.
Per això, s'aconsella a les dones que estiguin considerant quedar-se embarassades, les dones embarassades, les mares lactants i els nens petits que no mengin peixos com la tonyina, el peix espasa, el tauró o el lluç de riu.
En tot cas, la dieta pescetariana és una alternativa als qui no desitgen menjar carn però tampoc no estan disposats a seguir una dieta vegana. Com sempre, abans de dur-la a terme és recomanable consultar amb un metge perquè sigui ell que doni el vistiplau a adoptar un nou patró alimentari.