És molt freqüent que els pacients confonguin al·lèrgia i intolerància. La diferència entre una patologia i una altra és que l'origen del problema apareix des de sistemes diferents de l'organisme humà, com ho és l'immunològic, en el cas de les al·lèrgies, i el digestiu en el de les intoleràncies.

La confusió, expliquen des de d'Hospital Sagrat Cor-Hospital Universitari, podria venir a nivell del sistema digestiu si existeix una coincidència en alguns símptomes com són dolor abdominal, meteorisme, inflor, vòmits, diarrees, alteracions intestinals... Aquests poden aparèixer en ambdues patologies, encara que la gran diferència respecte a símptomes és que les al·lèrgies poden ser molt més perilloses, i poden estendre's a altres òrgans i sistemes del cos com són els d'índole respiratòria –broncoespasme- amb la consegüent dificultat de respirar, cutanis (urticària), i els temibles edemes de glotis o xoc anafilàctic en els casos més greus. Les al·lèrgies poden portar fins i tot a un final dramàtic del pacient en pocs minuts, fet que mai no passarà en la intolerància alimentària.

Al·lèrgia vs. Intolerància

Una reacció alimentària al·lèrgica requereix un trastorn immunològic en el qual el pacient genera uns anticossos que, en reaccionar amb l'aliment causant, produeix l'alliberament a la sang d'unes substàncies nocives que generen, en pocs minuts, les reaccions anteriorment descrites.

Per la seva part, una reacció d'intolerància alimentària, en general, sol ser causat per una deficiència d'una substància que tenim a la sang anomenada enzim, que facilita la digestió. Des del mateix hospital, remarquen que el cas més freqüent d'intolerància és a la lactosa al que després de tenir un quadre gastrointestinal, es perden els enzims lactases que tenim al revestiment intestinal, i sense elles la lactosa no és digerida correctament, causant un quadre de mala digestió per fermentació i producció de gasos. Les al·lèrgies alimentàries més freqüents en la població infantil solen ser la llet de vaca, l'ou i el peix. Afegint-se més endavant la fruita seca, les fruites i el marisc, encara que qualsevol aliment, i més concretament les proteïnes de qualsevol d'ells, pot tenir la capacitat de generar aquests anticossos si existeix la predisposició per part del pacient.

Les intoleràncies són generalment degudes a la fracció d'hidrats de carboni de l'aliment i destaquen per la seva freqüència, la lactosa (llet i derivats, fonamentalment), la fructosa (fruites, alguns vegetals...) i la mel, el sorbitol (sucre utilitzat com a edulcorant en xiclets i productes dietètics) i la sacarosa (a tots aquells productes que continguin sucre comú).

Com detectar-ho?

El diagnòstic, per descartar si és una al·lèrgia o no, consisteix en una de bona i rigorosa història clínica, unes proves cutànies amb kits comercials o bé utilitzant aliments sospitosos, ampliable, a vegades, a una analítica sanguínia i, en determinats casos, requerint per a la confirmació definitiva un test d'exposició oral progressiva controlat, sempre realitzat en un centre hospitalari.

Si el diagnòstic d'al·lèrgia és negatiu, i la història clínica ens orienta, es realitza un estudi d'intolerància als principals sucres descrits, mitjançant una sobrecàrrega del possible causant, i determinació seriada de gasos exhalats (hidrogen/metà). Es tracta d'una prova senzilla, exempta de riscos, amb una durada aproximada d'unes 3 hores d'estada al servei d'al·lèrgies. Si la quantitat de gas és elevada, respecte a la basal, tindrem el diagnòstic sense necessitat de realitzar més proves.

Què és el Sobrecreixement Bacterià?

Últimament, a la literatura científica s'estan aportant comunicacions de l'anomenada Síndrome de Sobrecreixement Bacterià (SIBO) que consisteix en el dipòsit de part de la microbiota intestinal en un lloc no adequat, allunyat d'on hauria de ser, concretament a l'intestí prim. Allà alliberen els bacteris gasos que produeixen la simptomatologia abans especificada.

La solució a aquest problema consisteix a subministrar al pacient antibiòtic de baixa absorció, que sol eliminar els bacteris d'aquest lloc. Amb el que hi ha una millora clínica, i també evidenciada, en la prova d'hidrogen/metà exhalat.

Com es tracta l'al·lèrgia?

En l'ABC del tractament esglaonat de les malalties al·lèrgiques, la lletra A l'ocupa el consell d'eliminar el/els aliments causants del problema, digui's al·lèrgia o intolerància.

Per a això és més fàcil evitar els aliments que produeixen al·lèrgia, però fent l'observació i comunicar sempre els aliments que ens serveixen en un restaurant o que comprem preparats, ja que ens trobem amb moltes sorpreses sobre això.

En cas de sospita de reacció al·lèrgica alimentària s'ha d'eliminar el consum de l'aliment sospitós i anar a un Servei d'Al·lèrgia. En la consulta, l'especialista investigarà el perfil de sensibilització per mitjà d'una història clínica detallada i exploracions complementàries, sent diferents per a cada individu al·lèrgic. A més, se li programarà un control periòdic i individualitzat i un tractament farmacològic per controlar els símptomes en cas d'ingestió inadvertida de l'aliment responsable, posant èmfasi repetitiu amb l'adrenalina en forma d'autoinjector que en pocs minuts fa efecte en el pacient.

Unitat Integral d'Intoleràncies del Sagrat Cor

En la dilatada experiència del doctor Enric Martí, cap del Servei d'Al·lèrgies i responsable de la Unitat Integral d'Intoleràncies Alimentàries de l'Hospital Universitari Sagrat Cor, són nombrosos els pacients que acudeixen al seu servei, fonamentalment, per problemes digestius inespecífics, com a distensió i meteorisme abdominal, que una vegada estudiats des del punt de vista inmunoalergológico presenten estudis negatius.

Davant d'això el servei es va fixar l'objectiu de crear una Unitat Integral d'Intoleràncies Alimentàries que acollís totes les necessitats d'aquests pacients, aportant el coneixement amb un equip multidisciplinari d'Al·lergòlegs, Digestòlegs, Nutricionistes, amb l'imprescindible suport d'Infermeria.

La Unitat està formada per un Al·lergòleg adjunt, un especialista en Aparell Digestiu, un professional d'Infermeria i una Nutricionista. Per al seu funcionament, s'han creat uns circuits que proporcionen al pacient evitar demores i duplicitat d'exploracions. D'una forma àgil i segura, una vegada visitat el pacient té tota la seva planificació de visites i exploracions per evitar pèrdues de temps