El constant increment de l'esperança de vida de què està gaudint l'ésser humà és una molt bona notícia, però no es pot negar que el fet que cada vegada siguem més longeus com a espècie, ens obliga a pagar determinats peatges. Entre ells es troba l'augment dels casos de les malalties que estan més relacionades amb edats avançades. Dues de les més conegudes i comunes en la tercera edat són la demència i l'Alzheimer.
Ambdues patologies són semblants però en cap cas iguals i per això convé aprendre a distingir-les. La demència és un terme general i hi ha molts tipus diferents sota el paraigua del terme. Entre ells, l'Alzheimer és un d'ells. Tot i així, és habitual que existeixi confusió en moltes ocasions perquè, fora de l'àmbit mèdic més estricte, és bastant comú que s'utilitzin les dues indistintament.
En tot cas, la demència és una denominació que descriu un conjunt de símptomes que afecten de manera substancial el funcionament cognitiu de les persones. Entre aquests símptomes afectats es troben la memòria, l'idioma, el pensament, l'enfocament, la percepció visual i la resolució de problemes, com els més destacats. Mentre que la malaltia d'Alzheimer és un tipus concret de demència que provoca una disminució progressiva de la memòria i el pensament.
Què és la demència
La demència descriu un conjunt de símptomes sense causa específica, és a dir, es tracta d'una síndrome. I una síndrome es diferencia d'una malaltia en el fet que aquesta darrera té símptomes específics i una causa comuna.
La demència pot afectar una àmplia gamma de funcions mentals. Com a resultat, moltes malalties i afeccions diferents són tipus de demència. Tal com s'ha assenyalat, un d'ells és l'Alzheimer, però no és ni de bon tros l'únic. Altres tipus habituals de demència són la demència vascular, la demència amb cossos de Lewy, els trastorns frontotemporals o la demència mixta, que fa referència a la conjunció de diversos tipus de demència alhora.
Pel que fa a les causes que la provoquen, la ciència no té clar el seu origen en gaires casos, però sí es coneix que un dels factors de risc més importants per a la demència és l'edat. Tant és així, que es calcula que la meitat dels majors de 85 anys pateix algun tipus de demència i un terç dels que superen aquesta edat pateix Alzheimer.
Encara que es pot patir demència abans d'arribar a una edat longeva, el normal és que aquesta aparegui avançada la tercera edat. Tanmateix, és important assenyalar que la demència no és una part normal del procés d'envellir.
Els símptomes varien segons el tipus de demència que es pateixi i l'àrea del cervell que afecti però els més habituals són: un baix estat d'ànim, l'ansietat, l'angoixa, la repetició en les preguntes, la psicosi, el desinterès, l'excessiva generositat, els trastorns del son, la desinhibició i caminar sense rumb i motiu aparents.
Què és la malaltia d'Alzheimer
L'Alzheimer té un conjunt específic de símptomes que comparteixen una causa comuna. Els experts creuen que una acumulació de proteïnes anormals forma plaques i embolics al cervell, la qual cosa fa que aparegui la malaltia. Aquestes proteïnes anormals envolten les cèl·lules cerebrals i poden danyar la seva capacitat per comunicar-se. Com a conseqüència d'aquest procés, solen causar-se lesions i mort cel·lular.
Aquestes acumulacions proteiques tenen lloc en àrees concretes del cervell, inclòs l'hipocamp, una regió de la ment que exerceix un paper molt important en la memòria a llarg termini.
L'Alzheimer afecta funcions mentals concretes perquè incideix en àrees específiques del cervell. Causa alguns símptomes que són comuns en altres formes de demència, com la desorientació, la confusió, els canvis d'humor, els problemes de memòria, i altres de més específics de l'Alzheimer com les dificultats per recordar fets del passat o nova informació, els canvis de personalitat (agressivitat i paranoia), baix estat d'ànim i dificultats per caminar, parlar o empassar.