Un reduït grup de pacients amb VIH és capaç de controlar de manera natural sense la necessitat de cap tractament antiviral. Aquesta és a la conclusió que han arribat els científics de l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa que han detectat que existeixen diferències epigenètiques entre els humans.
"Entendre com es produeix aquest control és un tema d'alt interès per als investigadors en el camp de VIH, ja que obre camins cap a noves vies de tractament", ha destacat aquest centre en un comunicat.
Una persona fa una prova del VIH / EFE
Metilació de l'ADN
L'estudi, publicat avui a la revista PLOS Pathogens, posa en relleu que la metilació de l'ADN, un mecanisme que modula l'expressió dels gens, regula la resposta immunitària a VIH i pot determinar l'evolució clínica de la infecció.
"La metilació de l'ADN és un procés epigenètic, és a dir, un mecanisme que regula l'activitat dels gens modificant químicament algunes zones de l'ADN. Aquest procés pot actuar com un interruptor, encenent o apagant l'expressió dels gens sense modificar la seva seqüència, i per tant sense generar cap mutació irreversible. Algunes d'aquestes metilacions de l'ADN es poden heretar i altres apareixen a causa de factors externs, com ara una infecció", precisa el comunicat.
Menys virus a la sang
Per realitzar aquest estudi, s'ha abordat una mostra de 70 pacients a les quals no se'ls ha aplicat cap tractament. Els científics han detectat que algunes persones tenien més o menys quantitat del virus a la sang acord si el controlaven millor o pitjor. "Volíem estudiar la raó de fons d'aquestes diferències i, com que la metilació de l'ADN humà s'ha vist afectada en altres tipus d'infeccions, vam pensar que aquí també podria tenir algun paper", ha explicat Marta Ruiz-Riol, investigadora d'IrsiCaixa i colíder de l'estudi juntament amb Christian Brander, investigador ICREA a IrsiCaixa.
Al detall, han analitzat i comparat els genomes complets de cèl·lules sanguínies de tots els participants. En aquest procés han comprovat que entre els dos grups existeixen 2.647 diferències en la metilació de l'ADN entre els dos grups. En concret, han observat diferències en dues regions de gens involucrades en la resposta regulada per interferó, un mecanisme de defensa natural de les cèl·lules infectades; així com en la funcionalitat de les cèl·lules T, les encarregades d'eliminar els patògens del cos.
"A diferència d'altres estudis, nosaltres vam analitzar el genoma sencer, fet que era inicialment com buscar una agulla en un paller, i després ens vam centrar en aquestes dues regions de gens que tenien alteracions rellevants en la metilació de l'ADN i que estaven afectant la resposta antiviral", ha puntualitzat Bruna Oriol, investigadora predoctoral d'IrsiCaixa i primera autora de l’article.
Pels investigadors aquest descobriment obre la porta que s'explori noves estratègies de cura de la infecció alhora que també podria regular la resposta immunitària en altres infeccions cròniques.
Aquest estudi ha estat liderat per l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, centre impulsat conjuntament per la Fundació "la Caixa" i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, però també compta amb la participació de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), el departament d'Estadística de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i l'Associació Civil IMPACTA de Lima, Perú.