El salmó és un dels peixos més recomanables per a una dieta perquè és alt en omega 3, uns àcids grassos necessaris per al bon funcionament de l'organisme i que obtenim a través de l'alimentació. Però la major part que trobem als supermercats prové de piscifactories i és llavors quan sorgeixen els dubtes. Existeix molta diferència entre el salmó salvatge i el de cria?
El salmó salvatge es captura en entorns naturals com oceans, rius i llacs. La producció mundial anual de salmó de piscifactoria ha augmentat de 27.000 a més d'1 milió de tones en les últimes dues dècades. El primer s'alimenta d'altres organismes que es troben en el seu entorn natural, mentre que el salmó de piscifactoria rep un aliment processat amb alt contingut de greixos i proteïnes per produir peixos més grans. El problema amb el salmó salvatge és que el seu nombre s'ha reduït a la meitat en pocs anys, a causa de la superpoblació, per això ha augmentat tant el de cria. La qüestió rau que les diferències nutricionals entre el salmó salvatge i el de cultiu poden ser significatives.
Quant al salmó de piscifactoria és molt més alt en greixos, conté una mica més d'omega 3, molt més d'omega 6 i tres vegades la quantitat de greixos saturats. També té un 46% més de calories, principalment de greix. Al contrari, el salmó salvatge és més ric en minerals, com a potassi, zinc i ferro. El salmó salvatge conté més minerals i el de cria és més ric en vitamina C, greixos saturats, àcids grassos poliinsaturats i calories.
Un dels problemes que té l'alimentació actual és que és més rica en àcids grassos omega 6, el que distorsiona el delicat equilibri entre aquests i els omega 3 que hi ha d'haver en l'organisme. Segons els experts, això pot generar un augment de la inflamació i augmentar el risc de tenir altres malalties, com recull aquest estudi dut a terme a Washington.
Si bé el salmó de piscifactoria té tres vegades el greix total del salmó salvatge, una gran part d'aquests greixos són àcids grassos omega 6. Per aquesta raó, la proporció d'omega 3 a omega 6 és aproximadament tres vegades més gran en el salmó de cultiu que en el salvatge.
Tot i així, la proporció del salmó de piscifactoria entre els diferents tipus d'àcids grassos continua sent bona i per això es recomana pels especialistes. Entre altres coses perquè el preu del salvatge és prohibitiu i és molt més difícil de trobar. A més, cal preservar la seva població.
Quant als contaminants, els primers estudis publicats van demostrar que el salmó de piscifactoria tenia concentracions molt més altes de contaminants que el salmó salvatge. Però una investigació més recent va demostrar que els nivells de contaminants comuns en el salmó de piscifactoria noruec en van disminuir significativament de 1999 2011. I que, en qualsevol cas, són nivells tolerables i és més beneficiós el consum d'omega 3 que aporta. I respecte al mercuri, en aquest estudi es va veure molt poca diferència en els nivells entre el salmó salvatge i el de cultiu.
Finalment, referent al contingut en antibiòtics, es considera que molts dels productors de salmó importants del món, com Noruega i el Canadà, compten amb marcs reguladors eficaços. L'ús d'antibiòtics està estrictament regulat i els nivells d'antibiòtics a la carn de peix han d'estar per sota dels límits de seguretat quan es capturen els peixos.