Divisió entre patronals de residències pels plans del Departament de Salut amb els metges de primària, després de les queixes de facultatius i sindicats. A finals de l'any passat, la conselleria va presentar un pla perquè els equips d'atenció primària atenguin directament els usuaris de residències de gent gran, que ha molestat part del sector. En declaracions a ElNacional.cat, el vicepresident de la Unió de Petites i Mitjanes Residències i Serveis a la Dependència (UPIMIR), Vicente Botella, ha resumit aquestes mesures com a "bolivarianes". En canvi, la presidenta de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), Cinta Pascual, ha assegurat que són "necessàries".
Botella ha lamentat que l'actual departament "vol que tot sigui públic" i "treure els concerts", amb la idea final de "pescar per a la pública". Així, ha explicat que la idea de Salut seria, en certa manera, substituir els metges propis de les residències i "repartir el sou" entre els de la primària. La qüestió és que "els metges de primària no poden assumir aquesta feina", a més que significaria la pèrdua de poder adquisitiu d'alguns facultatius de zones rurals que treballen tant per a la privada com per a la pública. I això per no parlar que la mesura encara no ha estat convalidada en el Parlament i que s'ha fet de manera "precipitada", recorda.
L'atenció primària a les residències
Però Pascual ha insistit en el fet que "s'han d'atendre els drets de les persones grans": "L'atenció primària ha d'atendre les residències". La presidenta d'ACRA ha recordat que les residències tenen una "falta absoluta de personal" i que "cal que Salut faci un desplegament més ràpid" del pla, per tal de poder cobrir les necessitats. Per exemple, ha explicat que de vegades tarden molt a homologar títols de metges i infermeres que venen de l'estranger i que, per tant, han de demanar professionals a la pública.
La falta de personal també l'ha reconegut el vicepresident d'UPIMIR, motiu pel qual no vol que es pugui arribar a prescindir dels facultatius propis de les residències. El que vol és "fer servir el que hi ha ara i potenciar-ho amb la pública", és a dir, apostar per la "col·laboració publicoprivada". Així, el principal problema que identifica és el de les infermeres: "Han de tenir línia directa amb els CAP, és la línia que s'ha de potenciar". Això significa que sí que s'han de reforçar els lligams amb els metges de primària, per poder atendre determinades urgències fora d'horari, però també reivindicar la figura dels metges de la residència. "Són la cúspide del sistema", ha dit, per recordar que fan molt més que visitar els usuaris —per exemple, estan en contacte amb les famílies.
Els metges denuncien "sobreesforç"
Des de l'ACRA han reiterat que "l'atenció sanitària a les residències ha d'anar a càrrec del Sistema Públic de Salut" perquè "les persones que hi viuen són ciutadans de Catalunya i tenen el mateix dret a rebre l'atenció sanitària que qualsevol altra persona". "La realitat actual és que el sector de les residències no troba personal sanitari que pugui treballar als centres, ja que les condicions que es poden oferir són notablement inferiors a les que el professional pot optar en el sistema públic", han afegit. Aleshores, conclouen que el pla d'integració social i sanitària que s'ha engegat "s'ha de fer i tirar endavant, amb els recursos necessaris perquè sigui plenament efectiva".
Per la seva banda, des de Metges de Catalunya havien lamentat que el personal facultatiu d'atenció primària que també presta assistència a pacients de centres residencials té una mitjana de 4,73 hores setmanals assignades a la seva agenda per aquesta tasca. Però, realment, fan 7,7 hores d'atenció cada setmana. Es tracta d'un "sobreesforç", si també tenim en compte que el recomanat serien 16 hores —més del triple de les hores previstes.