Hi ha càncers més mediàtics que d'altres? Evidentment, sí. Un dels que té una gran incidència a casa nostra, però resta pràcticament en silenci és el de bufeta. Tanquem la Setmana de l'Urologia que, enguany incideix en els símptomes del càncer de bufeta, un gran desconegut tot i ser un dels cinc tumors amb més incidència a tota Europa. I, en el cas d'Espanya, el país amb més afectacions de tota la Unió Europea.
Així doncs, en el conjunt de l'Estat, es diagnostiquen més de 12.000 casos nous cada any. És el quart tumor amb més incidència entre els homes, per darrere del de pròstata, pulmó i còlon, i el cinquè més diagnosticat en dones, després del de mama, pulmó, còlon i úter.
El cas de Nani Roma
Precisament, en el treball de fer-lo més mediàtic perquè la societat prengui consciència, Nani Roma hi està contribuint de manera activa. El pilot, dues vegades guanyador del Dakar tant amb moto com cotxe, se li va diagnosticar un tumor en aquest òrgan. En declaracions per a aquest diari, ens explica que "la tasca dels metges i tot l'equip sanitari de la Vall d'Hebron ha estat increïble". Ara, de fet, no nega la seva felicitat: "Malgrat un diagnòstic no favorable, amb tres mesos puc dir que en aquests moments he tornat a la competició". De fet, ens ho certifica perquè ens respon per telèfon des del Marroc on es troba atenent uns compromisos professionals aquests dies. A l'altra banda, l'equip que l'ha portat també agraeix que hagi donat a conèixer un càncer que és necessari tenir-ne tots els detalls.
El doctor Albert Carrión, uròleg i cirurgià urooncològic al Departament d’Urologia i Trasplantament renal de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, ens explica què hem de saber: "El càncer de bufeta, actualment, és un tumor més desconegut i menys mediàtic que el de mama o pròstata. Probablement perquè clàssicament s'ha fet menys difusió i no s'ha visibilitzat ni el propi tumor ni el gran impacte que té el tabac en el seu desenvolupament. I és una feina que hem de fer tots els sanitaris per difondre i per tractar de reduïr la seva incidència".
Envelliment i tabac: les principals causes
Així doncs, quines són les seves principals causes? Es lliga a dos factors de risc: l'envelliment de la població, sol aparèixer a partir dels 60 anys. "Això no ho podem modificar, tenim una expectativa de vida a Catalunya molt alta". I el de tabac, sobre el qual si que podem actuar. El productes tòxics del tabac s’eliminen per la orina i quan aquesta queda emmagatzemada a la bufeta durant molts anys, van calant a la mucosa i fa aparèixer el tumor. Una tercera causa menys freqüent, és l'exposició laboral a certes substàncies químiques com els metalls, els tints o les pintures. A aquestes indústries, els teballadors exposats, tenen més risc. Si bé és cert que en els darrers anys s'ha reduït per les millores en la protecció laboral començant per la mascareta. "Però el tabac continua sent un repte que hem de millorar en el futur", destaca Carrión.
Quins diagnòstics es poden donar?
També és important saber quines són les vies per combatre aquesta malaltia. Hi ha dos camins. El càncer de bufeta, un cop es diagnostica, es fa una ressecció a través de l'uretra sense obrir el pacient. Carrión explica que consisteix en "ressecar aquest tumor i analitzar-lo". I afegeix: "Hem de veure si envaeix el múscul de la bufeta o no. Si és que no, el tractament consisteix en fer unes instil·lacions de quimioteràpia o inmunoteràpia a la bufeta, tractament local. Si el tumor envaiex el múscul, és més agressiu, i hem d’extirpar la bufeta per fer un tractament oncològic més agressiu". El factor que ho determina tot és si el tumor també ha arribat al propi múscul d'aquest òrgan.
Fruit d'aquest gran desconeixement, també és interessant saber si s'estableixen vincles de relació amb altres òrgans propers, com per exemple la pròstata en el cas dels homes. "El càncer de bufeta no té una relació amb el de pròstata. Tot i que en la majoria de cirurgies de càncer de bufeta agressiu, extirpem la bufeta i també la pròstata per a obtenir resultats oncològics més favorables. Però d'entrada no hi ha relació entre aquests tipus de tumors". Actualment, afecta més a homes que dones si bé és veritat que s'ha vist un augment en dones en els darrers temps, però segueix essent quatre vegades més freqüent en homes. Probablement, el factor de risc més fort és l'exposició del tabac i històricament, hi havia diferència de gènere però amb l'augment de dones fumadores, s'ha incrementat els casos també.
Així doncs, quan se'ns pot aixecar la sospita? Si canvia la coloració de l'orina o hi ha sang s'ha d'anar al metge. La supervivència és molt diferent depenent del moment que es diagnostica. En estadis inicials, la supervivència és alta i el pronòstic és bo. El que perilla és trobar un nou tumor a la bufeta. Si afecta el múscul, depèn molt de les característiques del pacient i com està avançat aquest tumor.
L'Hospital Vall d'Hebron, capdavanter
El doctor Carrión pertany al panell d’experts redactor de les Guies Europees d’Urologia, que és el document de recomanacions basades en evidències científiques pel maneig de les malalties urològiques. Des de Catalunya, destaca la gran feina feta: "Disposem d'eines i recursos molt bons en la sanitat pública, tant a nivell de diagnòstic com de tractament quirúrgic".
Però posa un matís: "Sí hi ha un recolzament per part de les administracions, però a la vegada una una mica de dèficit en els diners o recursos pel que fa a recerca, investigació i difusió d’aquest tipus de tumor. A nivell d'urologia, clàssicament s'ha destinat més diners al càncer de pròstata tot i la també alta incidència del de bufeta a Catalunya i Espanya. De fet és la més alta de tota Europa, i sempre hi ha hagut menys recursos econòmics destinats a la seva investigació".
Per això, com a metge, també, de Nani Roma, dona tanta importància que personatges mediàtics promoguin aquest coneixement dins la societat: "Tenir al Nani a la societat recolzant aquesta difusió és molt beneficiós perquè, també hi ha poc coneixement. Hi ha estudis que demostren que fins al 80% dels pacients que arriben amb una sospita no saben què és el càncer de bufeta ni que ve derivat en major part pel tabac. Hem d'agrair al Nani tot el recolzament que ens ha fet i ens està fent".
Actualment, l'hospital Vall d'Hebrón està molt implicat en assajos clínics nous. Es tracta de projectes de recerca translacional i clínica per detectar factors de risc o pronòstics d'aquest tipus de càncer. "Tenim molts pacients que són diagnosticats i tractats al nostre hospital, tant de Barcelona i arreu de Catalunya. Aproximadament operem més de 150 casos nous de tumor anualment". I en aquesta cerca constant per millorar, compten amb una màquina d'última tecnologia: "El 2017 vam fer la primera reconstrucció intracorpòria de bufeta mitjançant un tros d’intestí utilitzant el robot Da Vinci, això ens ha obert les portes", conclou el doctor Carrión.