El son és un factor fonamental per a la salut del nostre organisme i una bona higiene del son ha de ser un hàbit essencial en el dia a dia. Tanmateix, la solució no és dormir molt. De fet, cal fer-ho amb moderació.
Segons un estudi dut a terme per la Universitat de Washington, tant les persones que dormien poc com les que dormien molt experimentaven un deteriorament cognitiu més important que les persones que adormien una quantitat moderada, fins i tot quan es tenien en compte els efectes de la malaltia d'Alzheimer primerenca.
En rastrejar la funció cognitiva en un gran grup d'adults grans durant diversos anys i analitzar-la en comparació amb els nivells de proteïnes relacionades amb l'Alzheimer i les mesures de l'activitat cerebral durant el son, els investigadors van generar dades crucials que ajuden a desenredar la complicada relació entre el son, l'Alzheimer i la funció cognitiva. Els resultats han estat publicats a la revista Brain.
"Ha estat un desafiament determinar com es relacionen el son i les diferents etapes de la malaltia d'Alzheimer", assegura un dels autors, Brendan Lucey, professor de neurologia i director del Washington University Sleep Centro de Medicina. "El nostre estudi suggereix que existeix un rang mitjà, o punt òptim, per al temps total de son en el qual el rendiment cognitiu es manté estable al llarg del temps. Els temps de son curts i llargs es van associar amb un pitjor rendiment cognitiu, potser a causa d'un son insuficient o una mala qualitat del son.
L'Alzheimer és la principal causa de deteriorament cognitiu en els adults grans i contribueix a aproximadament el 70% dels casos de demència. La falta de son és un símptoma comú de la malaltia i una força impulsora que pot accelerar la progressió de la malaltia.
Per analitzar els efectes separats del son i la malaltia d'Alzheimer en la cognició, Lucey i els seus col·legues van recórrer a voluntaris que participen en estudis sobre la malaltia d'Alzheimer que es van sotmetre a avaluacions clíniques i cognitives anuals i van proporcionar una mostra de sang per analitzar la variant genètica APOE4 de la malaltia d'Alzheimer d'alt risc.
Per a aquest estudi, els participants també van proporcionar mostres de líquid cefalorraquidi per mesurar els nivells de proteïnes de la malaltia d'Alzheimer, i cadascú va dormir amb un petit monitor d'electroencefalograma (EEG) subjecte al front durant quatre a sis nits per mesurar l'activitat cerebral durant el son.
En total, els investigadors van obtenir dades sobre el son i l'Alzheimer de 100 participants la funció cognitiva dels quals havia estat monitorada durant una mitjana de 4 anys i mig. La majoria (88) no tenia deteriorament cognitiu, 11 tenien un deteriorament molt lleu i un tenia un deteriorament cognitiu lleu. L'edat mitjana era de 75 anys en el moment de l'estudi del son.
Els investigadors van trobar una relació en forma d'U entre el son i el deteriorament cognitiu. En general, els marcadors cognitius van disminuir per als grups que van dormir menys de 4,5 o més de 6,5 hores per nit, segons el mesurat per EEG, mentre que es van mantenir estables per a aquells enmig del rang.
"Va ser particularment interessant veure que no només aquells que dormien poc, sinó també aquells que dormien molt, tenien més deteriorament cognitiu", asseguren els experts. "Suggereix que la qualitat del son pot ser clau, a diferència del simple son total."