Ja fa dies que sona la música de la tercera dosi de reforç de la vacuna contra el coronavirus. Les noves variants avancen i cada vegada sembla més clar que caldran terceres dosis. Alguns països com França, Alemanya i Regne Unit, ja han anunciat que començaran a fer-ho a partir de setembre. Ara per ara, Espanya no s'ha pronunciat encara de manera oficial, però seria una opció que es veuria amb bons ulls. La ministra de Sanitat, Carolina Darias, ja va assegurar que "tot apunta que hi haurà tercera dosi de reforç". En tot cas, ho supediten a l'evolució de la pandèmia. Moderna ha anunciat també aquesta setmana que caldrà una tercera dosi de reforç. Però, com afecta que alguns països ja apostin per una tercera dosi quan d'altres tot just comencen amb les primeres?

Segons el cap del grup de vacunes d'Oxford, el professor Andrew Pollard, moltes més persones de tot el món moriran de coronavirus si els líders occidentals "rebutgen la seva responsabilitat amb la resta de la humanitat" en prioritzar vacunes de reforç per a les seves poblacions. Així ho destaca un article del diari britànic The Guardian, que recull la seva opinió i la del director executiu de Gavi, aliança de vacunes, Seth Berkley. Tots dos coincideixen en el fet que el cas científic i de salut pública per al reforç a gran escala no s'ha fet i podria tenir conseqüències de gran abast en altres països.

"Aquest és un moment clau per als que prenen decisions", descriuen. "Un impuls a gran escala en un país ric enviaria un senyal a tothom que es necessiten impulsors a tot arreu. Això absorbirà moltes dosis de vacunes del sistema i moltes més persones moriran perquè no han tingut l'oportunitat de rebre una sola dosi". A més, insisteixen que "si milions son impulsats en absència d'un cas científic sòlid, la història recordarà el moment on líders polítics van decidir rebutjar la seva responsabilitat amb la resta de la humanitat en la crisi més important de les nostres vides".

Què diu l'OMS?

Alemanya, França o Israel s'han pronunciat i han manifestat obertament la seva intenció d'administrar terceres dosis de la vacuna contra el coronavirus. Tot i això, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha demanat aturar les dosis de reforç fins, com a mínim, finals de setembre perquè ajudaria a alleugerir la desigualtat en la distribució de les vacunes entre països rics i pobres. 

Pollard i Berkley han dit que malgrat que les vacunes han portat esperança i probablement salvaran milions de persones a tot el món, milers de persones encara moren de coronavirus cada setmana i molts països encara estan desesperats i amb els hospitals col·lapsats. 

"La majoria de persones que moriran per coronavirus enguany podrien haver-se salvat si ho haguéssim fet bé", destaquen i recull el The Guardian. "Vacunar als qui estan en risc a tot arreu és el nostre propi interès. Pot reduir el risc que sorgeixin noves variants i alleugerirà la pressió sobre els sistemes de salut, obrirà viatges, i farà que l'economia global repunti", insisteixen. 

Dubtes sobre com mesurar les cèl·lules T

Per altra banda, també destaquen que encara no es pot mesurar el nivell d'anticossos o cèl·lules T necessaris per evitar que les persones emmalalteixin de manera greu. Així, recorden que per exemple que la vacuna contra la febre groga ofereix protecció de per vida amb una sola dosi mentre que la vacuna contra la grip, s'administra anualment. 

"L'enfocament de la política de vacunació no pot estar en el fet de mantenir nivells molt alts d'anticossos per prevenir una infecció lleu", escriuen. "Si ens enfoquem només en els nivells d'anticossos, podríem acabar vacunant a tots repetidament per fer front a un virus que segueix mutant. L'objectiu de la vacunació no és evitar que les persones contreguin infeccions lleus; és per prevenir l'hospitalització i la mort", conclouen. 

 

 

Imatge principal: Un membre del personal sanitari es prepara per administrar una vacuna a la Farga de l'Hospitalet / Montse Giralt