La revista ‘The Lancet’, publicació de referència mundial en temes de salut, ha publicat un dur editorial contra la gestió de la Covid-19 a Espanya, actualment immersa en una perillosa segona onada.

Amb el títol “Covid-19 a Espanya: una tempesta previsible?”, l’editorial no s’estalvia crítiques a la gestió de l’executiu espanyol, tot considerant que després de més de 30.000 morts i l’arribada de la segona onada, “la crisi de la Covid-19 a Espanya ha magnificat les febleses en algunes parts del sistema sanitari” i, a més, “ha revelat complexitats en les polítiques que configuren el país”.

Així mateix, el text de ‘The Lancet’ apunta que malgrat que l’Estat té en actiu des del 2004 un Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, la pandèmia ha deixat al descobert els “sistemes de vigilància febles, la baixa capacitat de proves de PCR i l’escassetat d’equips de protecció individual i equips d’atenció crítica”, tot això sumat a la “reacció retardada per part de les autoritats”, tant la central com les territorials.

"Els serveis sanitaris no tenen personal"

L’editorial també destaca que els quatre pilars del sistema sanitari espanyol “governança, finançament, prestació i mà d'obra”, ja eren “fràgils quan es van veure desbordats per la Covid-19 al març”, a causa sobretot de l’austeritat imposada d’ençà de la crisi del 2008: “Els serveis sanitaris no tenen personal, tenen pocs recursos i estan sotmesos a tensions”. ‘The Lancet’ radiografia la situació actual amb apunts com que a Espanya hi ha 5,9 infermeres per cada 1000 habitants, mentre la mitjana a la Unió Europea és de 9,3 per cada 1000.

Així mateix es fa ressò de la petició d’experts de la necessitat de tenir “actualitzacions exhaustives de dades sobre proves, casos, hospitalitzacions, ingressos en unitats de cures intensives, recuperacions i defuncions, tot desagregat per edat, sexe i geografia” i apunta que en aquests moments “els casos de Covid-19 augmenten alarmantment i les autoritats tornen a estudiar bloquejos per contenir la propagació del virus”. En aquest punt critica que en el moment de la desescalada de juny, “algunes autoritats regionals van ser probablement massa ràpides en obrir-se i massa lentes en implementar un sistema de rastreig i seguiment eficient” i per això conclou que “tot i que la primera onada podria haver estat imprevisible, la segona onada en algunes parts d’Espanya era bastant previsible” i emplaça els líders polítics espanyols a “treure les lliçons de la seva resposta insuficient” a aquesta segona onada de la pandèmia.

 

Imatge principal: Cribratge massiu a Logronyo /  Efe