La Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic del 2021 o la coneguda com a COP26 ja s'ha acabat. Malgrat tot, ens ha posat sobre la taula coses que potser havíem passat per alt, com per exemple, l'ecoansietat. Se n'ha parlat força aquests dies, però, què és realment i com es controla. L'APA, l'Associació de Psicòlegs Americans, ha definit l'ecoansietat com la por crònica als desastres ambientals; es tracta de l'ansietat referida al canvi climàtic i les seves conseqüències. 

"No es tracta d'una entitat diagnosticada reconeguda com una sèrie de símptomes diagnosticats. Més aviat parlem d'una ansietat o por que pot manifestar-se en diferents graus d'intensitat i que es focalitza, en concret, amb els problemes climàtics", comenta Aída Rubio, directora del servei de psicologia a TherapyChat, el portal de psicòlegs online. "S'ha d'entendre que l'ansietat és una emoció normal i adaptativa de l'ésser humà, però que quan aquesta és excessiva per la situació i afecta la vida de la persona, és quan podem passar a considerar-la un problema susceptible de rebre teràpia". 

Però té menys importància aquesta ansietat que una ansietat, per exemple, laboral o el pànic al coronavirus? "Que aquesta etiqueta s'hagi posat a l'ansietat concernent al canvi climàtic no la diferència d'altres tipus d'ansietat, i com passa amb l'ansietat, s'expressa de maneres molt diferents segons la persona: alguns poden veure's embolicats en pensaments constants, altres poden experimentar atacs de pànic, altres poden sentir un veritable rebuig fòbic al fet relacionat, altres han pogut desenvolupar compulsions en resposta a les seves obsessions sobre el canvi climàtic, i fins i tot alguns han pogut prendre decisions com no tenir fills per l'impacte de la població en el planeta o per no exposar-los a ells a un patiment".

Com se sent una persona amb ecoansietat?

En aquest context, Rubio destaca algunes característiques que poden patir les persones que tenen ecoansietat: 

  • Sentir-se vulnerable perquè considera que no té la capacitat per fer front al que comporta el canvi climàtic.
  • Percebre la incontrolabilitat que té sobre la situació i sentir-se frustrada.
  • Tenir una preocupació més o menys important sobre el que té a veure amb el medi ambient, i fer anticipacions de futurs problemes relatius al canvi climàtic.

Com es pot controlar?

La psicòloga comenta que hi ha algunes maneres per intentar controlar aquesta ansietat, malgrat tot, parla només de casos en els quals l'ansietat ha arribat a nivells importants perquè "no vol protagonitzar a aquelles persones que simplement tenen una consciència ambiental i es troben sanes". Rubio en destaca alguns punts per controlar l'ecoansietat:

  • Usar tècniques de desactivació fisiològica, és a dir, exercicis de respiració i relaxació. Podem aprendre diferents mètodes, com ara la respiració diafragmàtica o la relaxació muscular progressiva. Però també ho podem aconseguir amb activitats com el ioga.
  • Treballar l'acceptació de la situació i desprendre'ns dels intents de control que puguem dur a terme. Si bé és cert que podem controlar les nostres conductes (si reciclem, si anem en bici en comptes de cotxe, etc), com a ciutadans corrents segurament no podem tenir una influència més gran en l'impacte mundial del canvi climàtic. I és important ser-ne conscient i acceptar-ho, cosa que vol dir deixar de patir o d'autoinculpar-se. Per això, la meditació és una eina molt bona.
  • Canviar aquells pensaments que ens estan fent mal i no ens són adaptatius per altres que sí que ho siguin. Molt probablement tinguis idees errònies com 'jo he de fer tot el que estigui a la meva mà i si no estic fallant al planeta' o 'el que està passant és horrible i intolerable i no ho puc suportar'. "No et negaré que alguna cosa de debò poden tenir aquestes idees. Però no són racionals, perquè no parteixen d'unes premisses objectives i adaptatives per a tu i que puguin dirigir les accions cap a resolutiu, sinó que només t'omplen d'ansietat i és possible que et bloquegin i et frustrin. Prova de canviar-los per pensaments més flexibles com “intentaré aportar sempre que pugui el meu petit gra de sorra pel planeta” i 'el que està passant és horrible però no està en el meu control'", destaca.
  • Delimitar el temps que passem preocupant-nos, escollint només una petita franja del dia per donar curs a la nostra preocupació sobre el tema, i la resta del temps focalitzant-nos a viure l'experiència present.
  • Tractar de limitar el temps que passes exposat a informació sobre el canvi climàtic i els desastres ambientals. Prendre's un respir i ampliar els teus interessos.
  • I, per descomptat, si veus que l'ansietat t'està afectant el teu benestar, les teves relacions socials i familiars, etc., aleshores acudeix a un psicòleg.

 

 

 

Imatge principal: un bosc dividit per un camí / Unsplash