Els mals hàbits com fumar, consumir alcohol en excés i la manca d’exercici físic estan associats a un deteriorament de la salut mental i física en persones tan joves com de 36 anys. L’impacte d’aquests comportaments de risc és encara més gran quan es mantenen durant dècades, segons un estudi de la Universitat de Ciències Aplicades Laurea (Finlàndia), publicat a la revista científica Annals of Medicine. La gran novetat d'aquesta investigació és la seva amplitud: mentre la majoria de les anteriors han fet seguiment a persones des de la mitjana edat (generalment durant uns 20 anys), l'equip de recerca finès va voler fer un seguiment de persones des d'una edat més primerenca —i, alhora, desentranyar l'efecte dels hàbits poc saludables específicament en la salut mental.
L'estudi va fer un seguiment de centenars de participants nascuts el 1959 a Jyväskylä, Finlàndia, des de la infància fins als 60 anys. Els investigadors van avaluar la salut mental i física dels voluntaris a través d’enquestes i exàmens mèdics als 27, 36, 42, 50 i 61 anys. Es van mesurar els símptomes depressius, el benestar psicològic, la salut percebuda i el risc metabòlic. Els comportaments de risc analitzats van ser fer exercici menys d'una vegada per setmana, fumar i beure alcohol en excés —considerat més de 7.000 g anuals per a dones (prop de 500 mitjanes de cervesa per any) i 10.000 g per a homes (una mica més de 700). El més destacat d'aquesta nova investigació, doncs, és la detecció prematura del deteriorament, fet que també és rellevant a l'hora de relacionar-ho amb la literatura científica existent en l'àrea.
Menys marge per l'adopció d'hàbits saludables
Estudis anteriors sobre la relació entre els hàbits vitals i la salut física i mental estableixen que la major part de persones adopten els seus hàbits abans dels 30 anys. Siguin bons o mals hàbits (començar o deixar de fumar i altres costums de vida) les decisions i canvis de costums que es fan abans de la trentena tenen un gran impacte en la salut a llarg termini. Considerant, doncs, que els efectes d'aquests tres factors de risc són clarament visibles als 36, s'entreveu una finestra d'oportunitat limitada per a la intervenció abans que les conseqüències es manifestin. En altres paraules: si no s'aconsegueix implementar l'hàbit abans dels 30 anys, els efectes no només són una mica més irreversibles, sinó que també són més imminents. No obstant això, la doctora Tiia Kekäläinen, autora principal de l'estudi, afirma que adoptar bons hàbits fins i tot a la mitjana edat té beneficis a la vellesa i que és important emfatitzar que adoptar hàbits més saludables en qualsevol etapa de la vida pot tenir beneficis. A més, la progressió i la magnitud dels efectes negatius varien considerablement entre individus, influïdes per factors genètics, socials i individuals
Efectes en la salut física, però també en la salut mental
Els resultats mostren, sens dubte que les persones amb els tres hàbits de risc presentaven una pitjor salut mental i física que aquelles sense cap d’aquests comportaments. En concret, els símptomes depressius i el risc metabòlic augmentaven, mentre que el benestar psicològic i la percepció de la salut pròpia disminuïen. Tanmateix, és interessant destacar que cada factor de risc afecta diferent en la salut física o mental: la manca d’exercici s’associa especialment amb una pitjor salut física, el tabaquisme amb una pitjor salut mental i el consum d’alcohol ambdós aspectes.
En els individus analitzats amb hàbits de risc, els efectes negatius ja eren evidents al voltant dels 36 anys, i augmentaven si els costums no variaven amb el pas del temps. Tot i això, els autors recorden que l’estudi és observacional i no pot establir una relació causal directa, ja que la relació entre mals hàbits i mala salut pot ser recíproca. També adverteixen que els resultats són més aplicables a persones nascudes a finals dels anys 50 i 60 a Finlàndia i a altres països occidentals, i podrien no ser igual de rellevants per a generacions més joves degut als canvis culturals i socials.