La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN) ha denegat el toc de queda nocturn decretat pel Govern de Navarra per evitar la proliferació dels botellots en considerar que la mesura "no supera el cànon de necessitat i proporcionalitat". El Tribunal tampoc no ratifica l'horari de tancament de les terrasses dels establiments d'hostaleria, fixat en l'Ordre foral a les 22.00 hores, en ser una mesura lligada al toc de queda.
La justícia navarresa ha pres aquesta decisió malgrat que les xifres de la pandèmia en aquest territori són de les més elevades de l'Estat. La tendència de la Covid és de 271 per cada 100.000 habitants, una dada només superada per Madrid, Euskadi i Aragó. Es tracta, doncs, d'un cas més de disparitat judicial entre comunitats a fi de l'estat d'alarma.
A partir d'aquest 9 de maig els governs autonòmics han perdut bona part de les competències per aplicar restriccions contra la Covid. Ara, han de ser els Tribunals Superiors de Justícia de cada territori els que donin l'aval a les mesures i, com era d'esperar, ha generat grans diferències entre les mesures permeses i els criteris a cada regió.
Per exemple, la justícia basca, com ha passat ara a Navarra, també ha rebutjat l'aplicació del toc de queda, quan Euskadi és la comunitat més colpejada per la Covid en aquests moments. La incidència acumulada és de 470 casos cada 100.000 habitants, una xifra que està en|a anys llum de la que tenen la resta de comunitats. Les Illes Balears i el País Valencià, per exemple, on sí que s'ha avalat el toc de queda, estan en 57 i 41 respectivament.
Queixes de les comunitats
Sense el paraigua de l'estat l'alarma, ajuntaments i comunitats hauran de basar-se de nou en la Llei General de Salut Pública de 2011 i la Llei General de Sanitat de 1986, que habilita les diferents administracions públiques a decretar mesures especials per raons sanitàries d'urgència o necessitat. Tanmateix, poden continuar vigents mesures que no afectin els drets fonamentals com delimitar horaris en l'hostaleria i establiments comercials, el tancament del lleure nocturn o la prohibició de fumar al carrer sense distància de seguretat.
Molts territoris han denunciat que els jutges no poden ser "copartícips" de les decisions pròpies de les autoritats sanitàries ja que validar mesures d'abast general en la població "no és la seva competència". Les comunitats autònomes es queixen que no disposen de legislació que els permeti decretar mesures que "confrontin amb els drets fonamentals" de la ciutadania -com la prohibició de reunions en domicilis o el toc de què-, encara que sí que poden prendre decisions relatives als aforaments en l'hostaleria o la regulació d'horaris d'establiments.