Espanya continua sent un dels països més ben posicionats per aconseguir l'eliminació de l'hepatitis C per a l'any 2030, que és un dels objectius marcats per l'Organització Mundial de la Salut en la seva estratègia global. En l'actualitat, davant del repte de mantenir aquest lideratge recuperant el temps i els diagnòstics perduts durant la pandèmia per covid-19, és fonamental aprofitar l'ús de les noves tecnologies per millorar el diagnòstic precoç i desenvolupar noves estratègies de garbellament en les poblacions de més prevalença i aquests esforços han de ser liderats per les institucions regionals i locals.

Aquestes són algunes de les conclusions destacades durant la IV edició de la jornada 'Reptes en Salut Pública per a la Malaltia Hepàtica', dirigida pel doctor José Luis Calleja, de l'Hospital Universitari Porta de Hierro de Madrid, i avalada per Gilead Sciences, en el marc de la celebració dels Cursos d'Estiu de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) en San Lorenzo d'El Escorial.

Per al director del curs, el doctor José Luis Calleja, cap de Servei de Digestivo de l'Hospital Universitari Porta de Hierro de Majadahonda, a Madrid, és important assenyalar que "Espanya està situada com un país privilegiat per aconseguir l'objectiu de l'eliminació de l'hepatitis C i és urgent reprendre les accions per aconseguir aquest objectiu. En els últims anys, i a causa de l'impacte de la pandèmia per covid, hi ha hagut una disminució important en el diagnòstic i en el tractament dels pacients amb infecció per virus C, i coneixem que això s'associarà, si no posem remei, a un increment en les complicacions de la malaltia a llarg termini".

Tal com es va assenyalar durant la jornada, la Intel·ligència Artificial (IA) i l'automatització del 'screening' en l'entorn hospitalari són eines que podrien facilitar que aquests processos siguin més eficients i sostenibles per al Sistema Nacional de Salut.

Per la seva part, el doctor Rafael Esteban, cap de Servei de Medicina Interna i Unitat de Fetge de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona, va explicar que per aconseguir l'objectiu de l'eliminació del VHC al nostre país "hem de simplificar el diagnòstic i el tractament i fer programes de 'screaning' generals a la població general. La rapidesa i automatització del diagnòstic en un sol pas als pacients que tenen anticossos estalvia temps. A més, cal anar a buscar els pacients, també d'anys anteriors, perquè no podem esperar que ells vinguin. El programa Relink-C, per exemple, ens permet identificar pacients que no han estat tractats pel motiu que sigui".

En aquest sentit, iniciatives com Focus, un pioner programa de salut pública per al diagnòstic precoç d'infeccions com el VIH i hepatitis C en hospitals, centres de salut i organitzacions sanitàries que atenen a poblacions vulnerables i amb alta prevalença, pot resultar de gran ajuda.

Es tracta d'un programa desenvolupat per Gilead als Estats Units des de 2010, que ha facilitat fins ara la realització de més de tretze milions de proves per al VIH i les hepatitis B i C a tot el món, de les quals més de 300.000 s'han portat a cap a Espanya. "A Vall d'Hebron hem fet 'screening' a prop de 17.000 pacients i hem detectat una prevalença molt superior a la de la població general, de més d'un 3% de pacients que tenien anticossos i que no havien estat tractats perquè no el sabien, perquè estaven estava fora del Sistema o altres motius", va apuntar el doctor Esteban.

Igualment, en aquesta línia, la posada en marxa d'altres iniciatives innovadores com a Intelligen-C, que en l'actualitat compta amb un pilot a l'Hospital Sever Ochoa de Madrid, ha ajudat a crivellar més de 5.800 persones.

Estratègies locals

Gràcies als avenços realitzats des de la posada en marxa del 'Pla Estratègic per a l'Abordatge de l'Hepatitis C' s'han tractat més de 156.0001 pacients a Espanya. Tanmateix, s'estima que encara hi podria haver més de 76.000 persones amb la infecció activa pel virus C al nostre país, de les quals unes 22.500 desconeixerien el seu diagnòstic.

En aquest sentit, el doctor Javier García-Samaniego, coordinador de l'Aliança per a l'Eliminació de les Hepatitis Víriques a Espanya (Aehve), va declarar que "si volem continuar liderant l'objectiu d'eliminar l'hepatitis C, tenim encara bastant feina per fer, sobretot, en termes de coordinació i d'establiment dels plans en les diferents comunitats autònomes, així com dur a terme una recerca activa dels pacients que ens queda per tractar, que són precisament els pacients més difícils, aquells que estan perduts en el sistema i les poblacions vulnerables".

A més, "és fonamental que existeixi una coordinació i una integració territorial de totes les mesures que serveixin per optimitzar i actualitzar la guia de garbellament, que acaba de ser revisada per part del Ministeri," va afegir

El doctor Calleja, així mateix, va descriure la importància de millorar el coneixement de les hepatitis virals destacant que "el diagnòstic integral en malalties que comparteixen els mateixos factors de risc i que es poden crivellar alhora, com el VIH, les hepatitis C, D o Delta, ens ajudarà a diagnosticar precoçment aquests pacients".

Per al doctor Javier Crespo, Cap del Servei de Digestivo de l'Hospital Universitari Marquès de Valdecilla de Santander, en l'actualitat aquest abordatge requereix "aprofitar totes les oportunitats en les quals algú accedeix al sistema sanitari per fer-li un diagnòstic integral de les hepatitis. Quan fem garbellament del virus C, del virus B o del virus Delta, sempre hem de fer-ho en mirall amb la resta d'hepatitis virals, perquè coexisteixen vies de transmissió i perquè, de vegades, les coinfeccions són més greus que les infeccions simples. És important, per tant, comptar amb eines que de forma automàtica facin totes les determinacions fins a arribar a un diagnòstic virològic complet, i això ja es pot fer amb una única mostra de sang".

La IV edició de la jornada 'Reptes en Salut Pública per a la Malaltia Hepàtica' va comptar amb la participació de la professora Julia del Amo, responsable del Pla Nacional d'Hepatitis del Ministeri de Sanitat; Elena Mantilla, directora general d'Inspecció i Ordenació Sanitària i Secretària de Sanitat de la Comunitat de Madrid; Marisa Álvarez, directora de Medical Affairs a Gilead Sciences; el doctor Rafael Esteban, cap de Servei de Medicina Interna i Unitat de Fetge de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona; el doctor José Luis Castro, cap de Secció de Digestivo de l'Hospital Universitari Sever Ochoa de Madrid; la doctora María Buti, cap Clínica del Servei d'Hepatologia i Medicina Interna de l'Hospital Universitari Vall d'Hebrón de Barcelona; i el doctor Juan Turnes, cap de Servei de Digestivo del CHOP de Pontevedra.

També el doctor Javier García Samaniego, coordinador de l'Aehve; el doctor Federico García, cap del Servei de Microbiologia de l'Hospital Universitari San Cecilio de Granada i responsable del Pla d'Eliminació VHC de la Junta d'Andalusia; el doctor Joan Colom, director del programa Pcavihv del Departament de Salut de Generalitat de Catalunya; la doctora Beatriz Mesías, subdirectora general d'Addiccions de Madrid Salut; el doctor Manuel Romero, de la Unitat d'Hepatologia del Servei d'Aparell Digestiu de l'Hospital Universitari Verge de la Rosada de Sevilla; la doctora Carmen Navascués, del Servei de Digestivo de l'Hospital Universitari Central d'Astúries d'Oviedo; la doctora María José Pena, del Servei de Microbiologia de l'Hospital Universitari de Gran Canària Dr. Negrín de Las Palmas de Gran Canària; Modest Posat, president de la Comissió de Sanitat en el Senat; Rubén Moreno, de la Comissió de Sanitat en el Senat; o la doctora Sabela Lens, del Servei d'Hepatologia de l'Hospital Clinic de Barcelona.