La vitamina C és una de les substàncies imprescindibles per al creixement i el funcionament del cos. Es tracta d'un antioxidant necessari per al desenvolupament dels ossos, el teixit connectiu i la pell. Afavoreix l'absorció del ferro i facilita els processos de curació dels teixits de qualsevol part del cos. Així mateix, ajuda al manteniment i reparació dels ossos, les dents i el cartílag.
Aquesta vitamina s'obté de diferents fruites i verdures, i el seu consum és encara més important en dones lactants o embarassades, fumadors i persones que es troben en procés de recuperació de cirurgies o de ferides com cremades. La veritat és que el propi cos guarda una reserva de vitamina C, però és necessari consumir-la de forma constant per evitar problemes de salut com el cansament i la debilitat i, en casos més greus, problemes a les genives i a les dents, a la pell i al cabell, aparició d'hematomes i fins i tot anèmia.
Quanta vitamina C necessitem?
Per als adults, es recomana consumir diàriament entre 65 i 90 mil·ligrams de vitamina C, a excepció de les dones embarassades (80 mg) i en període de lactància (120 mg). En el cas dels nens, els valors han de variar entre els 25 i els 45 mil·ligrams segons l'edat, amb una recomanació de 75 mg en el cas dels nois adolescents i de 65 mg en el cas de les noies.
Les vuit fonts infal·libles de vitamina C
Quan ens parlen d'aliments rics en aquesta vitamina pensem sempre en les taronges, i la veritat és que aquest cítric conté 50 mil·ligrams de vitamina C per cada 100 grams. Així mateix, el seu alt contingut en fibra i potassi la converteixen en una fruita que contribueix a la salut muscular i cardiovascular.
Encara que pugui sonar sorprenent, el kiwi és una fruita que té molta més vitamina C que la taronja. En aquest cas, parlem d'uns 85 mg per cada 100 grams d'aliment, i uns 160 mg per cada 100 grams en el cas del kiwi groc. Són, en definitiva, una gran font per obtenir aquest nutrient.
[banner-AMP_0]
La guaiaba és sens dubte l'aliment amb més contingut d'aquesta vitamina. Concretament, 100 grams d'aquesta fruita tropical aporten 228 mil·ligrams de vitamina C. A més, també és rica en vitamines A i B, i la seva polpa ajuda a reduir els nivells de colesterol.
També el xili o el bitxo contenen alts nivells d'aquest nutrient: 100 grams de xili aporten al voltant de 144 mil·ligrams de vitamina C, que se sumen a les seves propietats anticancerígenes, antiinflamatòries i analgèsiques. En definitiva, es tracta de l'ingredient perfecte per condimentar els plats dels amants del picant.
[banner-AMP_1]
Si el pebrot és un dels aliments amb més contingut d'aquest nutrient, d'entre les varietats d'aquesta verdura és el pebrot vermell el que s'emporta el primer lloc amb 139 mil·ligrams de vitamina C per cada 100 grams d'aliment. La seva versatilitat permet, a més, consumir-lo de moltes formes diferents en receptes aptes per a totes les dietes.
D'origen tropical, el sabor dolç amb tocs àcids del litxi amaga una gran font de vitamines B i C, amb 71 mil·ligrams d'aquesta última per cada 100 grams de fruits, així com minerals com el potassi o el magnesi. El seu consum és encara més beneficiós en nens en període de creixement.
[banner-AMP_2]
A la llarga llista de propietats beneficioses de les maduixes, com els seus efectes antioxidants, antiinflamatoris i el seu alt contingut en fibra, calci, potassi i magnesi, se sumen els 60 mil·ligrams de vitamina C per cada 100 grams d'aquestes fruites. Són, per tant, un aliment altament recomanat per a totes les edats i que, curiosament, també compten amb un contingut més alt en aquesta vitamina que les taronges.
Després de l'abundància de fruites que gaudim durant la primavera i l'estiu arriben els freds i, amb ells, les possibilitats d'elecció es redueixen dràsticament. Potser això, unit al sabor, la facilitat al pelar-les i l'absència d'os hagi convertit les mandarines en una de les fruites més consumides durant la tardor i l'hivern.
L'origen dels mandariners sembla ser que se situa a la Xina, ja que s'han trobat referències documentals als seus fruits datades al segle XII aC. D'allà, es va expandir per tot el sud-est asiàtic, les Filipines i el Japó. Al país del Sol Naixent es conreava intensament ja al segle X de la nostra era. Tanmateix, ni els viatges de Marco Polo ni d'altres comerciants no la van portar a Europa, potser perquè la seda i les espècies reportaven més beneficis. No va ser fins a 1805 quan Sir Abraham Hume va portar fins a Anglaterra dos varietats de mandariner, iniciant el cultiu en Europa. A causa de les dificultats que presentava conrear-les a les illes Britàniques, els mateixos anglesos les van introduir a Malta, d'on va passar a conrear-se a Itàlia i en la resta de països mediterranis.
La principal qualitat vitamínica de les mandarines és el seu alt contingut de vitamina C. Aporten també al nostre organisme vitamina A, àcid fòlic i minerals com potassi, fòsfor, magnesi i ferro. Les seves propietats antioxidants col·laboren a eliminar els radicals lliures del nostre organisme. El seu consum continuat ajuda a reduir el colesterol, a prevenir l'anèmia i també la grip i els refredats. Com que contenen fibra, milloren el trànsit intestinal. Els olis essencials de mandarina s'utilitzen en tractaments terapèutics per prevenir l'estrès i els estats depressius, mentre que les infusions amb la seva pell redueixen el nivell de sucre en sang.