La demència, i principalment l'Alzheimer, té dos símptomes claus que la identifiquen davant altres patologies cerebrals: l'acumulació de proteïnes al cervell i el deteriorament cognitiu. Una nova investigació publicada a la revista Alzheimer's & Dementia relaciona aquests dos aspectes amb els pensaments negatius repetitius. La investigació estableix les bases per a futures investigacions encaminades a com les teràpies psicològiques que tracten aquest tipus de pensaments poden inhibir l'Alzheimer i altres demències.

Avui encara no està clar quina és la causa principal de l'Alzheimer, per la qual cosa es pensa que pot estar produït per un cúmul de factors. Actualment no existeix una cura i els tractaments generalment se centren en el tractament mèdic per reduir temporalment els símptomes i els canvis de comportament que poden alentir la progressió de la malaltia.

Existeixen investigacions que suggereixen que els factors psicològics, com la depressió i l'ansietat, poden tenir una relació amb la malaltia d'Alzheimer. Precisament sobre aquesta base han treballat els investigadors, que han desenvolupat el concepte de deute cognitiu com a factor de risc per a la malaltia d'Alzheimer. Segons afirmen, aquest deute és adquirit pels pensaments negatius repetitius, que comporten pensar repetidament en el passat i una preocupació excessiva pel futur.

La investigació

Per realitzar l'estudi, els autors van analitzar dos grups de participants que formaven un total de 360 persones. En ambdós, van mesurar els nivells de pensaments negatius, depressió, ansietat i deteriorament cognitiu durant 4 anys. A més, van mesurar els nivells de les proteïnes tau i beta amiloide (responsables de l'Alzheimer) als cervells de 113 dels participants. Després de l'anàlisi, van concloure que com més pensaments negatius, més ràpid és el deteriorament cognitiu d'una persona. També van trobar que aquestes persones tenien més probabilitats de tenir dipòsits significatius de proteïnes tau i amiloides.

Van descobrir que certs patrons de pensament implicats en la depressió i l'ansietat podrien ser una raó subjacent per la qual les persones amb aquests trastorns tenen més probabilitats de desenvolupar demència. "Creiem que els patrons de pensament negatiu crònic durant un llarg període de temps puguin augmentar el risc de demència", asseguren els científics, que esperen que els resultats puguin utilitzar-se per desenvolupar estratègies per reduir el risc de demència de les persones ajudant-les mitjançant teràpia a reduir aquests pensaments".

Ara toca investigar quina és la relació causal entre ambdós factors, perquè no està del tot clar. Possiblement, perquè els pensaments negatius eleven els nivells d'estrès d'una persona. Tanmateix, tampoc no es pot descartar la possibilitat que els primers signes de la malaltia d'Alzheimer poguessin conduir als pensaments negatius. En qualsevol cas, és una àrea prometedora d'investigació.