Una de les primeres mesures que va prendre per contenir l'avanç de la COVID-19 va ser suspendre les classes presencials en els centres educatius, al mateix temps que es recollia la necessitat de mantenir les activitats educatives de en línia sempre que fos possible.

Això ha suposat que aproximadament deu milions d'estudiants d'escoles infantils, escoles de primària, instituts i universitats estiguin rebent des d'aleshores els continguts propis de cada curs escolar mitjançant les noves tecnologies i des de tota mena d'entorns virtuals.

Després d'haver passat més de dos mesos, un equip d'experts en psicologia educativa que ha format la plataforma Educamos Contigo –una iniciativa nascuda per respondre a les necessitats de la comunitat escolar i crear una base de recursos didàctics, on els interessats poden accedir lliurement– ha volgut realitzar una valoració sobre l'impacte que ha suposat aquest canvi de modalitat educativa del qual no hi havia molta experiència.

Els experts subratllen que aquest temps ha servit per demostrar que, com l'educació presencial és la principal en el nostre sistema educatiu, s'han generat una sèrie de mancances entre les quals es pot destacar el fet que l'ús d'Internet no sempre està obert cap als estudiants.

O que la càrrega de treball en aquest període de confinament no està sent equilibrada ni assignada en funció de les necessitats, capacitats i recursos de cada estudiant. A vegades, s'estan improvisant els recursos i materials amb què els estudiants poden treballar i, de vegades, prenen especial protagonisme les fotos del quadern o del llibre de text.

A més, les plataformes per comunicar-se són, en molts casos, improvisades i en el seguiment dels docents no hi ha massa coordinació, malgrat que treballen sense pausa i amb vocació i compromís. Totes aquestes situacions estan generant ansietat, estrès i problemes tant entre els nens com en el cas dels seus pares.

Els membres de la plataforma Educamos Contigo subratllen que la infraestructura metodològica necessària per dur a terme les modalitats d'educació a distància i en línia es basa en diferents aspectes que no sempre es tenen en compte, com el fet que alumnes i docents disposin de prou tecnologia per interconnectar-se, com a mínim un ordinador personal amb programari actualitzat i connexió a Internet.

A més, hi ha d'haver un treball perquè tots els materials i recursos que s'utilitzin estiguin enfocats a l'entorn digital. A vegades, els plans d'estudis estan tancats, és a dir, en iniciar la formació els estudiants tenen delimitat l'abast dels treballs que hauran de realitzar, els materials de què disposen, terminis de lliurament, i el calendari de seguiment dels docents, per la qual cosa hi ha poc espai per a la improvisació, el canvi i la creativitat.

Els psicòlegs també recorden que l'equip docent ha de tenir ben definides les seves competències: el tutor, el professor o el coordinador del curs, per fer un seguiment de cada estudiant degudament regulat per cadascun dels agents que intervenen en el procés d'ensenyament i aprenentatge.

Per finalitzar, els experts d'Educamos Contigo afirmen que davant de la possibilitat que en el futur calgui implementar de forma més regular aquest tipus d'educació, és important que des de la comunitat educativa en el seu conjunt es prenguin mesures.