Es tracta d'una passa endavant molt important en la investigació contra l'esquizofrènia i que podria suposar un abans i un després en la detecció d'aquest trastorn mental. Investigadors de FIDMAG Hermanas Hospitalarias i de l'àrea de Salut Mental del CIBER (CIBERSAM) han dut a terme un estudi multicèntric a través d'una xarxa d'hospitals a Espanya en què han comprovat la fiabilitat de les empremtes dactilars com a marcador del risc de patir aquesta malaltia. Tal com revelen els resultats d'aquesta investigació, que s'ha publicat a la prestigiosa revista científica Schizophrenia Bulletin i han presentat aquest dimarts a Barcelona, mitjançant l'ús d'algoritmes avançats d'intel·ligència artificial, es pot arribar a un 70% de fiabilitat a l'hora de discernir entre les empremtes de les persones que pateixen esquizofrènia i les que estan sanes. Així, el fet d'emprar les empremtes com a marcador de risc esdevé una eina fàcil i fiable, tant per detectar l'esquizofrènia de manera instantània com per determinar la seva futura aparició. 

Cal tenir en compte que es tracta de patrons dermatoglífics. Això significa que un cop s'han format es mantenen estables durant tota la vida d'una persona. "La població diana per fer aquesta prova estaria formada per persones que comencen a tenir símptomes o arriben a urgències amb un primer episodi psicòtic i, per l'altre, persones amb risc genètic significatiu", detalla l'investigador principal d'aquest estudi, Raymon Salvador. Però... com es pot comprovar? La metodologia consisteix a escanejar els dits dels pacients. Durant les proves, el model que va utilitzar alhora imatges dels dits polze, índex i cor de la mà esquerra és el que va obtenir una precisió més elevada, que va arribar al 70%. Un cop s'ha fet l'escàner, es du a terme un processament de les imatges que s'han obtingut a través de l'algoritme perquè aquestes determinin si hi ha risc de patir la malaltia analitzant  patrons d'alta complexitat.

La detecció primerenca, clau 

Aquesta detecció primerenca de la malaltia resulta imprescindible, ja que ajuda a aconseguir un millor pronòstic i evolució de la malaltia, mentre que la predicció primerenca del risc abans que la malaltia s'arribi a desenvolupar també és clau per un bon pronòstic. "El diagnòstic definitiu de l'esquizofrènia requereix, com a mínim, sis mesos i sovint els seus símptomes es confonen amb les altres malalties de salut mental, com podria ser un trastorn bipolar", assenyala Salvador, l'investigador de FIDMAG Germanes Hospitalàries i del CIBERSAM. “Per això és tan important aquesta troballa, ja que permetrà orientar el tractament de manera precoç”. Si la hipòtesi principal sobre l'origen de l'esquizofrènia apunta a alteracions d'origen genètic i ambiental produïdes durant el desenvolupament prenatal o durant els primers anys de vida, les empremtes dactilars es consideren un marcador del neurodesenvolupament primerenc pel fet de tenir un origen embrionari comú amb el sistema nerviós central, desenvolupant-se conjuntament durant la gestació.

No és el primer cop que un estudi apunta a aquestes alteracions en els patrons de les empremtes en pacients amb esquizofrènia. El problema és que aquests utilitzaven mostres petites i estaven basades en l'anàlisi d'aspectes molt concrets dels dits, sense tenir en compte bona part de la informació que emmagatzemen. Ara, els darrers avenços en intel·ligència artificial, especialment el que es coneix com a aprenentatge profund, han permès analitzar els patrons dactilars amb tota la seva complexitat.