Un estudi internacional ha identificat 27 regions del genoma associades al Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH), 21 de les quals no s'havien descrit fins ara. Així ho ha anunciat l'hospital Vall d'Hebron en un comunicat aquest divendres. Aquest estudi, el més gran realitzat fins al moment, ha investigat possibles variants genètiques relacionades amb el TDAH per entendre la genètica associada a aquest trastorn.

Concretament, el TDAH provoca hiperactivitat, comportaments impulsius i dificultats per concentrar-se. El desenvolupament del TDAH depèn de factors ambientals i genètics, però la genètica és la que té més pes. I és que es calcula que suposa el 74% de la seva variabilitat.

Aquesta investigació científica ha examinat el genoma de 28.691 pacients amb TDAH i 186.843 persones sense aquest trastorn. Es tracta del doble de mostres estudiades en comparació a estudis anteriors. Amb aquestes mostres, els científics han analitzat canvis en el genoma susceptibles d'incrementar el risc de patir TDAH i se n'ha avaluat l'impacte en el desenvolupament del trastorn.

En total, han aconseguit identificar 27 regions del genoma associades al TDAH, 21 de les quals no s'havien descrit fins ara. D'entre aquestes 27 regions, s'han prioritzat 76 gens de major risc, que són especialment importants durant el desenvolupament embrionari i estan implicats en habilitats cognitives. En aquest sentit, escau esmentar que es creu que, entre els factors genètics associats al TDAH, es trobarien 7.000 variants genètiques (canvis permanents a la seqüència d'ADN que forma un gen) que són comunes, és a dir, que són presents en més de l'1% de la població.

Un estudi capdavanter per entendre la genètica del TDAH

Malgrat que la xifra de 7.000 variants genètiques és elevada, els autors d'aquest nou estudi consideren que és menor en comparació amb altres trastorns psiquiàtrics com l'esquizofrènia, l'autisme o la depressió. "Comprendre la genètica del TDAH i l'associació amb altres trastorns ajudarà a prevenir i diagnosticar precoçment els pacients i, a més, facilita la investigació de noves teràpies dirigides", ha remarcat el cap del Servei de Psiquiatria de la Vall d'Hebron, Josep Antoni Rams Quiroga. 

L'estudi ha estat liderat per la Universitat d'Aarhus, a Dinamarca, el treball ha comptat amb la col·laboració del Vall d'Hebron Institut d'Investigació (VHIR), el CIBER de Salut Mental (CIBERSAM), la Facultat de Biologia i l'Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB), l'Institut de Recerca de Sant Joan de Déu (IRSJD) i el CIBER de Malalties Rares (CIBERER).