"Enorme preocupació" de l'OMS pel risc de transmissió de la grip aviària a humans. "Penso que és una enorme preocupació", ha sostingut aquest dijous el científic en cap de l'Organització Mundial de la Salut, Jeremy Farrar, que ha reconegut que la propagació de la variant H5N1 del virus a espècies més enllà de les aus (com mamífers i humans) és inquietant i que cal vigilar de ben a prop aquesta evolució.
Actualment, no hi ha evidència que el virus es transmeti entre persones, una possibilitat que genera inquietud entre els científics. El que sí que s'ha constatat és que H5N1 té una mortalitat molt elevada entre les persones que s'han contagiat pel seu estret contacte amb aus contaminades, en la gran majoria de casos.
L'alta mortalitat de la grip aviària H5N1
L'OMS va confirmar recentment un cas humà de grip aviària H5N1 a Texas (Estats Units), on un home va ser infectat per vaques suposadament contaminades —tot i que en aquest cas els símptomes van ser lleus—. Va ser la segona infecció registrada als EUA i la quarta notificada en el continent americà, amb el cas anterior més recent registrat a Xile el març del 2023. Això sí, va ser el primer cas en el qual la persona hauria estat contaminada per un mamífer, ja que els contagis anteriors per exposició a mamífers infectats corresponien a altres subtipus de la grip. Un altre episodi relacionat amb H5N1 es va registrar a l'Antàrtida, on es van trobar aus mortes infectades que van fer saltar les alarmes dels grups dedicats a la conservació i al medi ambient.
Des del 2003 fins al passat 1 d'abril, s'han notificat en tot el planeta un total de 889 contagis en humans d'H5N1 i 463 morts, el que es tradueix en una taxa de mortalitat del 52%. Davant d'aquesta evolució, Farrar ha assenyalat que és important quantes infeccions humanes de la variant passen desapercebudes perquè és en aquesta situació que s'afronta el risc més alt d'una mutació del virus. Les mutacions sempre són causes de preocupació, ja que amb un d'aquests canvis el virus es pot adaptar millor a l'ésser humà i la seva transmissió entre persones pot ser més fàcil.
Canvi dels termes pels patògens
D'altra banda, l'OMS ha anunciat canvis en els termes que es fan servir per parlar de patògens que es transmeten per l'aire i que són responsables de malalties com la tuberculosi, la covid-19, la grip i el xarampió, entre altres. L'objectiu és que es facin servir les mateixes denominacions a tot el planeta per evitar confusions com les de la pandèmia. En aquest període, la varietat de terminologies fetes servir entre els investigadors científics per descriure la transmissió del patogen de la covid-19 provocava diferents interpretacions i problemes per transmetre a la població la informació que es descobria. Això ha fet que l'OMS consulti experts de quatre grans agències sanitàries del món: les agències de control i prevenció de malalties de l'Àfrica, d'Europa, de la Xina i dels Estats Units. Aquestes consultes han donat com a resultat una descripció comuna dels patògens transmissibles per l'aire en circumstàncies clàssiques.
La més coneguda té lloc quan hi ha individus infectats amb patògens respiratoris i que poden generar o expel·lir partícules que els contenen a través tant del nas com de la boca quan respiren, parlen, canten, escupen, tussen o esternuden. A partir d'ara, aquestes partícules passaran a ser descrites amb el terme "partícules d'infeccions respiratòries", en lloc d'aerosols (partícules més petites) o gotetes (més grosses). "La terminologia acordada per als patògens que es transmeten a través de l'aire ajudarà a establir un nou camí per les agendes de recerca i les intervencions de salut pública, ja que ajudarà a identificar, comunicar i respondre els patògens existents i nous", ha comentat l'OMS.