Xevudy. Aquest és el nom de l'únic fàrmac d'anticossos monoclonals efectiu contra la variant òmicron, amb l'sotrovimab com a actiu principal, que va aprovar la Agència Espanyola del Medicament (AEMPS) a finals del 2022. I ho va fer sota unes indicacions d'ús molt restrictives que no s'entenen en un context d'augment dels pacients ingressats als hospitals. Aquestes normes tampoc concorden amb les de l'EMA, l'Agència Europea de Medicaments, que el 16 de desembre va autoritzar la seva comercialització per tractar a majors de 12 anys que encara no necessiten oxígens ni es troben en una fase greu de la malaltia, però tenen un risc elevat.

D'aquesta manera, segons l'EMA, els beneficiaris dels efectes del medicament serien persones amb obesitat, immunodeprimits o pacients oncològics, entre altres. Segons un dels estudis previs, el tractament provoca una reducció del 79% de les hospitalitzacions. Ara bé, l'AEMPS va decidir limitar la seva administració a adults en estat "greu o crític", amb "serologia negativa", és a dir, que no tinguin anticossos, ja sigui perquè no s'han vacunat com perquè la injecció no els ha immunitzat, i tinguin unes determinades afeccions de risc: receptors de trasplantament, immunodeficiències primàries o fibrosi quística. Per què una aplicació tan acotada? La resposta és ben senzilla: Espanya té una disponibilitat limitada. De fet, s'ha demanat als sanitaris que sol·liciten autorització per administrar-lo a cada pacient. 

Indicacions diferents 

Les indicacions de les dues agències, l'europea i l'espanyola es contradiuen: l'EMA va autoritzar el medicament per evitar les formes greus d'un sector ampli de la població, mentre que l'AEMPS restringeix moltíssim el seu ús, exclusivament per a pacients greus i amb una autorització prèvia. El problema rau en el fet que el medicament no provat en aquests pacients. 

Davant l'endarreriment de la comercialització a gran escola del fàrmac, Carolina Darias, ministra de Sanitat, va assegurar que el govern espanyol estava immers en els procediments europeus de compra centralitzada amb les autonomies. Això era a mitjans de desembre. Un mes després encara no se sap quan acabarà aquest procés.  

Preu elevat 

A  més, però, segons ha revelat El Periódico de España, no hi ha prou medicaments ni tan sols pels pocs pacients que els poden rebre. Així ho denuncien diversos metges que treballen amb pacients trasplantats a qui l'AEMPS els rebutja les sol·licituds pel tractament. També les d'aquelles que estaven disposats a pagar ells mateixos el cost del tractament que ascendeix a 2.240 euros. Alguns dels metges es plantegen precisament que el preu sigui un dels motius pels quals el govern espanyol no s'ha fet amb més dosis. Els especialistes censuren aquesta decisió i lamenten que una hospitalització és molt més cara que aquests 2.240 euros.