L'esperança de vida dels ciutadans de Barcelona segueix en augment des de la covid 2019. Així ho confirmen les dades de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) en el seu informe anual. El document mostra que l'esperança de vida es recupera de forma gradual a la capital catalana després de l'impacte de la covid i se situa en 87,5 anys en les dones i 82 en els homes, tot i que encara es troba per sota de la del 2019, quan va ser de 88,1 i 82,4 anys respectivament. L'informe també recull dades sobre la mitjana d'esperança de vida amb bona salut, que no reflecteix l'edat mitjana de mort, sinó fins a quina edat viuen sense limitacions físiques o mentals, que provoquen una reducció de la qualitat de vida. En aquest cas, es revela que les dones viuen més temps que els homes, però ho fan amb pitjor qualitat de vida. Durant el 2022, les dones van tenir una esperança de vida de 78,8 anys amb bona salut, mentre que la dels homes va ser de 74,6 anys. 

L'informe també posa l'accent en les desigualtats en salut entre els barris de la ciutat. Les diferències socials i territorials també destapen diferències relacionades amb el patró socioeconòmic de la ciutat. Les persones grans que viuen en zones menys acomodades de Barcelona presenten un índex més gran de multimorbiditat, enfront de les que viuen a millors zones. Entre 2019 i 2022 també s'ha produït un lleuger creixement entre els veïns dels districtes més benestants—Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi— i els que tenen les rendes més baixes—Ciutat Vella i Nou Barris—. La diferència és d'11 anys de vida sumant la mitjana d'edat dels 4 barris. 

Bona salut en la infància

Pel que fa al període de la infantesa, la bona salut és majoritària; en el 98% de les nenes i 97% dels nens, tanmateix, 3 de cada 10 infants tenien trastorns crònics actius durant el 2022. Els principals diagnòstics són: problemes de vista, afeccions respiratòries i obesitat. Les dades apunten que les cobertures vacunals en la infància són elevades, especialment, en el primer any de vida, i van a la baixa a partir dels 5 anys. Les dades referents amb la salut a l'adolescència assenyalen una disminució del consum de cànnabis en els darrers 30 dies, especialment en el cas dels nois. A l'altra cara de la moneda se situa el consum de cigarretes electròniques, que en els últims 30 dies és més elevat entre els i les més joves. Els nois també fan ús més gran, que no pas les noies. 

L'informe també ha analitzat l'ús de les pantalles en l'adolescència, i apunta que les noies de Barcelona passen 4,04 hores al dia de mitjana davant la pantalla del mòbil (fora de l'horari lectiu) i els nois, 3,33 hores. En canvi, els nois fan un ús més elevat de les videoconsoles. L'ús de pantalles també està marcat per les diferències socials de la ciutat, així doncs, és més elevat en l’alumnat de centres ubicats en barris menys benestants.